Dels nostres, de casa

Ja en teniu prou amb els reclams editorials. Enguany no en recomanaré cap. Perquè avui també és el dia dels nostres llibres. Dels llibres que tenim a casa, vull dir. Sant Jordi també és un dia per a recordar-los, per a revisar quin és l’estat dels volums ja adquirits, per a passejar-nos entre prestatgeries –de casa o de la biblioteca pública– i, ens ve de gust, reordenar-los, fullejar-los, o rellegir-los, que és una de les lectures més fiables i plaents. El llibre rellegit mai no et decebrà. O no tant, potser, com la deliciosa però incerta aventura de triar-ne un d’il·legible entre tants títols promocionats. Tots els anys, en arribar la primavera, els fumigue. Ho vaig fer la setmana passada. Ja ho sé, això no és tan festiu, delicat i simbòlic com regalar una rosa, però també és una manera de celebrar la seua existència: allargant la seua vida. I la meua, perquè l’al·lèrgia i l’asma mai no acaben d’anar-se’n. Ja n’estic escarmentat. Fa anys, unes larves (de corca, supose) se’m van fotre més de mitja prestatgeria, ves a saber si per la humitat del meu antic estudi –no massa salubre, cal reconèixer-ho– o per algun volum que m’arribà contaminat. Els experts diuen que hi ha al voltant de 67 espècies d’insectes que viuen dels llibres: coleòpters, ortòpters, pseudoneuròpters, himenòpters, aràcnids, lepidòpters… Poca broma. Segurament, també per aquesta raó abril és el més cruel dels mesos, com va reescriure Comadira. No digueu que escric açò per a no fer propaganda a llibreters i escriptors. No, no… Hi ha llibres que, inevitablement, els has de comprar.

Escoltar
«Els llibres», de Miquel Martí i Pol

Conservo encara l’hàbit del silenci
de quan vivia temps menys sorollosos
i era feliç sense saber-ho. Algun ectoplasma de mi sovint ordena
prestatges invisibles, treu la pols,
endreça, fa dissabte. Jo me’l miro
condescendent, bonhomiós, tranquil,
i fins i tot hi parlo en veu tant
baixa que no em sent, o fa veure que no em sent.
Tardes enllà d’uns anys que no he viscut
ni tal volta viuré, si algú despenja
qualsevol llibre sentirà una lleu,
amable i molt subtil esgarrifança
que potser li desvetllarà el desig mig adormit de fer-ne la lectura.