Sea Iris
I
Weed, moss-weed,
root tangled in sand,
sea-iris, brittle flower,
one petal like a shell
is broken,
and you print a shadow
like a thin twig.
Fortunate one,
scented and stinging,
rigid myrrh-bud,
camphor-flower,
sweet and salt—you are wind
in our nostrils.
II
Do the murex-fishers
drench you as they pass?
Do your roots drag up colour
from the sand?
Have they slipped gold under you—
rivets of gold?
Band of iris-flowers
above the waves,
you are painted blue,
painted like a fresh prow
stained among the salt weeds.
Hilda H.D. Doolittle
Girablau
I
Mala herba, malesa,
al sorral enrinxada arrel,
coltell marí, flor brèvola,
un pètal com una petxina
és clivell,
i una ombra hi empremtes
com una branqueta fina.
Afortunada tu,
flairant i punyent,
ert brot de mirra,
càmfora florida,
dolça i sal –ets el vent
als nostres narius.
II
Dels pescaires de múrex
t’amares quan passen?
Enlaires d’arrel el color
de la sorra?
A sota t’han escolat or—
reblons d’or?
Estol de lliris
per sobre les onades,
tu ets l’emblavida,
tendre pigment d’una proa
pigada entre les algues.
Hilda H.D. Doolittle
Tr. Josep Porcar
NOTES
El «sea iris» no equival, com podria pensar-se, al nostre blanc lliri de mar (o assutzena marina), sinó a alguna de les varietats de lliri blau (o girablau, coltell marí, garitjol blau…), bulb que també creix en sòls sorrencs a prop de la mar. No és fàcil determinar-ho, perquè hi ha una gran varietat de lliris (i especialment de la familia d’iridaceae blaves: Iris Germanica, Latifolia, Spuria, Lutencens), per bé que el poema ens permet deduir que es tracta, si no del girablau, sí d’una subespècie molt similar: rivets of gold, painted blue, among de salt weeds. Per un altre costat, està documentat que, entre 1916 i 1918, Hilda H.D. Doolittle va estiuejar a St. Ives, una localitat costanera del comtat de Cornualla, a Anglaterra. Sembla que en algun moment s’allotjà al castell de Bosigran, sobre un penya-segat amb vistes a l’Atlàntic. El poema que he volgut traduir, adscrit al moviment poètic de l’imagisme (imagism), pertany al seu primer llibre, Sea garden, publicat l’any 1916 a Londres (Constable and Company, Ltd). Pescada a la xarxa, la fotografia amb lliris blaus que acompanya el poema va ser presa, curiosament, a St. Ives. Per últim, dir que el poema em va seduir immediatament perquè, a més, vaig escriure fa poc un poema inspirat per aquesta flor.
«Iris», de Mike Posner