Reformes per a morir aviat

Els professors Juan Torres López i Vicenç Navarro han realitzat un treball extraordinari i rigorós (PDF), «Errors, mitges veritats i silencis al servei de la banca», per rebatre punt per punt la «propuesta de los 100 economistas» sobre la reforma de les pensions. Aquesta colla de saberuts és el mateix que li va dir al Gobierno de España, sota el paraigües de Fedea, quina havia de ser la reforma laboral que, com sabeu, finalment decretà i ara, com era d’esperar, tampoc funciona perquè el capital no es mou del seu cau. Per saber per on van els tirs només cal pegar un cop d’ull als patrons i finançadors d’aquesta fundació i de la majoria dels estudis que han servit aquests darrers anys per a propagar les prediccions catastrofistes: els grans bancs i empreses espanyoles. Al blog Pensiones Dignas (trad.) podeu llegir en xarxa tota la contraproposta. Vull extreure’n ací un paràgraf ben significatiu:

…la veritat és que l’efecte que produeix la seva proposta sobre pensions és molt clar: posar-li les coses fàcils a la banca difonent afirmacions incertes i molt poc rigoroses. Han assumit fins a tal punt la perspectiva d’anàlisi de la banca i del sistema capitalista que fins i tot el seu vocabulari el delata. Així, Fernández-Villaverde, en el seu escrit, parla del “risc de la supervivència” o diu que “la mortalitat entre els 65 i els 67 anys s’ha reduït de manera dramàtica“. Dos lapsus calami, en el millor dels casos, que mostren la consideració que li donen aquest tipus d’economistes a la vida i al benestar humà: la d’un pur valor actuarial.

Pot estar tranquil aquest senyor pagat per Caja Madrid, perquè, gràcies a les seues reformes, no passarem dels 60.