Internet en la caverna, encara

Entre aquests cavallons i solcs no creix la brossa, però sí un silenci involuntari, i ja fa dies: una saó imprevisible. Vaig de bòlit, ho sent. Així que, en aquest instant, fugaç com pocs, tinc les ganes i el minuts comptats per a dir dues coses. Primer: recomanar-vos aquest post de Jaume Subirana, que ja és propietari d’un aparell reproductor de llibres electrònics o, com dirien alguns eNtesos, un eAnar-hier d’eBooks, supose. El millor de l’escrit és que n’assumeix la caducitat, les incomoditats i les mancances sense perdre de vista la lluna al nostre horitzó rupestre: «És una manera de llegir no en diré nova però sí renovada, en què els papers tradicionals de l’autor, l’editor, el distribuïdor, el llibreter, el promotor i el crític seran (estan essent) redefinits i en què no hi ha cap raó per témer que allò veritablement important (el talent, les històries, la lectura) en surti perjudicat». Aquesta lluna reflecteix sempre un camí de plata damunt la mar, però canvia cada nit i en cada ull que la contempla.
Arròs a banda, en segon lloc, una qüestió a la qual li he pegat vint voltes enguany i, encara més, la darrera setmana: la superació dels webs 2.0. –hi incloc Blogs de Lletres– i de les xarxes socials (o feisbuquianisme epilèptic), que és com parlar d’un mur que, ara per ara, no permet la participació veritablement activa, sinó prioritàriament l’automàtica, de grat arrossegament, ço és, individus involucrats gràcies a una decisió sovint passiva. Sense que se m’interprete, tampoc, que hi reclame cap mena d’implicació o recelós compromís: quina mena de gremis, comunitats o cooperatives internètiques podem aixecar si cadascú va a la seua? Arribe a una conclusió: els nodes virtuals i els nodes mentals de la col·lectivitat s’han de creuar de tard en tard per a poder avançar. De la roda del carro a la roda de l’automòbil han passat segles. Els dos aprofiten per desplaçar-se. On és ara la roda dels llibres electrònics o de les comunitats blogaires? És més, podem dir que ja hem inventat el foc?

Escoltar

«Lady writer», de Dire Straits