Bon dia Josep
gràcies per compartir aquest vídeo. És bo poder conèixer tot el que no ens volen deixar saber. Cada cop més ens arriba la informació més manipulada en les televisions, els diaris…i fa por no saber qui hi ha al darrere. Però a mi el que em fa més por és no saber qui tenim al darrere, qui ens mou els fils als bloguers, qui ens deixa poder penjar tota aquesta informació que compartim a internet per ara… i qui ens pot tancar l’interruptor de cop i volta quan l’interessi, esborrant tota aquesta informació, deixant-nos a les fosques i sense altre medi de comunicació… m’emparanoio, ja ho sé, però tal com evoluciona el poder mediàtic… en fi… (jopeta, quin rotllo t’he fotut)
Res de rotllo, també jo m’ho pregunte tot això, però, de moment, potser és millor no fer massa cas d’aquesta por, sobretot per no donar idees ;-) Fa poc vam patir l’ensurt d’unes clàusules camuflades dins de la nova Llei Insostenible d’Economia, les quals pretenien permetre el tancament de webs sense tutela judicial, que obria un ventall de possibles tisorades a la llibertat d’expressió per part de l’administració. Si haguera passat durant l’aznarisme, ara mateix hi hauria una acampada de mobilitzats bloguistes a les portes peperes de Génova. Ara per ara, el Govern ha reculat i ZP in person va haver d’eixir a menjar-se-la tota; tot i això, l’administració ens ha deixat ben clar qui la pressiona i quines són les seues intencions. Per si de cas, cada dia faig còpies de seguretat des del meu servidor. Una abraçada.
Un aplaudiment tancat per a Mònica Oltra, mantenir la serenitat i el discurs al davant de certs personatges demostra una enteresa difícil de trobar moltes vegades.
El que no puc entendre és com l’oposició no s’ha posat abans tan forta. Com no els canta les veritats cada dia amb eixe to o amb un to encara més seriós i contundent. No em puc creure que el discurs de Mònica Oltra siga una excepció o una heroicitat. Un dels mals que arrosseguem els valencians és la nostra lamentable classe política (d’una banda i de l’altra).
Benvingut, Elies. Oltra fa el que pot, no el que vol, com altres polítics d’aquesta i d’altres cordes, i això pot semblar a voltes una heroïcitat que, en condicions democràtiques dignes, no ho seria. Pitjor fóra callar o recular en les querelles presentades. Ja sabem qui són els que sempre fan el que volen. Oltra sap que calen moltes braçades i altres gesticulacions per a fer-se escoltar i, tal com van les coses, pareix que no té cap altre remei que patir l’etiqueta de “pallassa” des d’altres bàndols si vol que el seu missatge arribe, ni que siga mínimament, als valencians. Hem arribat a un punt en el qual l’heroïcitat no és dir les evidències sinó aconseguir que aquestes evidències arriben a la majoria de valencians. I no solament això: a voltes les crítiques arriben ben fonamentades, perfectament filades com un tratge de Milano, però molts valencians pensen que, en fi, amb aquests comportaments del PP, no se la juguen, que Sanitat i Educació no són “tan importants” com diuen “estos rojos” i que, al capdavall, tots els polítics són iguals (i reconec que alguns ho són). A un veí meu li agrada dir: “pa que gobiennen los pijos pos mejó que gobiennen los ricos, que si no se enfandan, no nos dan trabajo y eso es peó”. Un tòtil. Un ERE autoritzat, com tants altres, per la Generalitat Valenciana l’ha fotut a l’atur. Tornarà a votar a Camps.
D’altra banda, la d’Oltra, tot i ser una veritat com una casa (com tantes altres!), no supera, per més brams que li pose, l’estratègia de l’oposició feta els darrers anys. Caldrien més propostes en positiu, més imaginatives, eixir al carrer a contar les coses, no ho sé, però segur que hi ha alternatives a l’estar sempre plorant.
M’aturo en l’exigència de propostes més imaginatives que dius al capdavall. Penso en la dificultat d’activar una imaginació atuïda o baldada, tants anys menystinguda. Tanmateix, tens raó, sovint només posant-se a caminar pot desaparèixer aquest cruiximent.
Per exemple, Girbén, una altra de les poc imaginatives i, al meu entendre, fins i tot contraproduents, és muntar coalicions. T’enllace aquesta instructiva i autodestructiva contalla.
Aquest lloc web fa servir galetes per millorar la teva navegació. Clica «Acceptar-ho tot» si n’estàs d’acord; del contrari, configura-les segons les teves preferències.
Aquest web utilitza galetes per millorar la navegació. Les classificades com a necessàries s’allotgen al navegador de l’usuari, essencials per al funcionament del web. També es fan servir galetes de tercers que ajuden a entendre com es navega al web. S’allotjaran al navegador de l’usuari només si ho consent. També poden ser desactivades, si bé això pot afectar l’experiència de navegació.
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l’estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dades). La galeta s’utilitza per emmagatzemar el consentiment de l’usuari en relació a les galetes de la categoria «Analítiques».
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La galeta s’estableix per al consentiment de la galeta del GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dades) a fi de registrar el consentiment de l’usuari en relació a les galetes a la categoria «Funcionalitat».
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l’estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dades). Les galetes s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari en relació a les galetes de la categoria «Necessàries».
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l’estableix el connector de consentiment de galetes de (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dates). S’utilitza per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les galetes de la categoria «Altres».
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
La galeta s’estableix per al consentiment de la galeta del GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dades) a fi de registrar el consentiment de l’usuari en relació a les galetes a la categoria «Rendiment».
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR (General Data Protection Regulation, segons la llei europea de protecció de dates) i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
Les galetes de funcionalitat ajuden a realitzar determinades funcions, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Les galetes de rendiment s’utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Ajuden a proporcionar informació sobre estadístiques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Les galetes de publicitat s’utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Bon dia Josep
gràcies per compartir aquest vídeo. És bo poder conèixer tot el que no ens volen deixar saber. Cada cop més ens arriba la informació més manipulada en les televisions, els diaris…i fa por no saber qui hi ha al darrere. Però a mi el que em fa més por és no saber qui tenim al darrere, qui ens mou els fils als bloguers, qui ens deixa poder penjar tota aquesta informació que compartim a internet per ara… i qui ens pot tancar l’interruptor de cop i volta quan l’interessi, esborrant tota aquesta informació, deixant-nos a les fosques i sense altre medi de comunicació… m’emparanoio, ja ho sé, però tal com evoluciona el poder mediàtic… en fi… (jopeta, quin rotllo t’he fotut)
un petó i un somriure
Res de rotllo, també jo m’ho pregunte tot això, però, de moment, potser és millor no fer massa cas d’aquesta por, sobretot per no donar idees ;-) Fa poc vam patir l’ensurt d’unes clàusules camuflades dins de la nova Llei Insostenible d’Economia, les quals pretenien permetre el tancament de webs sense tutela judicial, que obria un ventall de possibles tisorades a la llibertat d’expressió per part de l’administració. Si haguera passat durant l’aznarisme, ara mateix hi hauria una acampada de mobilitzats bloguistes a les portes peperes de Génova. Ara per ara, el Govern ha reculat i ZP in person va haver d’eixir a menjar-se-la tota; tot i això, l’administració ens ha deixat ben clar qui la pressiona i quines són les seues intencions. Per si de cas, cada dia faig còpies de seguretat des del meu servidor. Una abraçada.
Un aplaudiment tancat per a Mònica Oltra, mantenir la serenitat i el discurs al davant de certs personatges demostra una enteresa difícil de trobar moltes vegades.
El que no puc entendre és com l’oposició no s’ha posat abans tan forta. Com no els canta les veritats cada dia amb eixe to o amb un to encara més seriós i contundent. No em puc creure que el discurs de Mònica Oltra siga una excepció o una heroicitat. Un dels mals que arrosseguem els valencians és la nostra lamentable classe política (d’una banda i de l’altra).
Benvingut, Elies. Oltra fa el que pot, no el que vol, com altres polítics d’aquesta i d’altres cordes, i això pot semblar a voltes una heroïcitat que, en condicions democràtiques dignes, no ho seria. Pitjor fóra callar o recular en les querelles presentades. Ja sabem qui són els que sempre fan el que volen. Oltra sap que calen moltes braçades i altres gesticulacions per a fer-se escoltar i, tal com van les coses, pareix que no té cap altre remei que patir l’etiqueta de “pallassa” des d’altres bàndols si vol que el seu missatge arribe, ni que siga mínimament, als valencians. Hem arribat a un punt en el qual l’heroïcitat no és dir les evidències sinó aconseguir que aquestes evidències arriben a la majoria de valencians. I no solament això: a voltes les crítiques arriben ben fonamentades, perfectament filades com un tratge de Milano, però molts valencians pensen que, en fi, amb aquests comportaments del PP, no se la juguen, que Sanitat i Educació no són “tan importants” com diuen “estos rojos” i que, al capdavall, tots els polítics són iguals (i reconec que alguns ho són). A un veí meu li agrada dir: “pa que gobiennen los pijos pos mejó que gobiennen los ricos, que si no se enfandan, no nos dan trabajo y eso es peó”. Un tòtil. Un ERE autoritzat, com tants altres, per la Generalitat Valenciana l’ha fotut a l’atur. Tornarà a votar a Camps.
D’altra banda, la d’Oltra, tot i ser una veritat com una casa (com tantes altres!), no supera, per més brams que li pose, l’estratègia de l’oposició feta els darrers anys. Caldrien més propostes en positiu, més imaginatives, eixir al carrer a contar les coses, no ho sé, però segur que hi ha alternatives a l’estar sempre plorant.
M’aturo en l’exigència de propostes més imaginatives que dius al capdavall. Penso en la dificultat d’activar una imaginació atuïda o baldada, tants anys menystinguda. Tanmateix, tens raó, sovint només posant-se a caminar pot desaparèixer aquest cruiximent.
Per exemple, Girbén, una altra de les poc imaginatives i, al meu entendre, fins i tot contraproduents, és muntar coalicions. T’enllace aquesta instructiva i autodestructiva contalla.
no puc comprendre els PPeros, ni a Catalunya, ni a Valencia, ni on siguin…