Encès com una rosa

Notes
La reimpressió d’exemplars d’Els focs ignífugs pocs mesos després de veure la llum ha estat una molt agradable notícia i un altre encert de Godall Edicions per a encarar amb provisions la primavera. Les presentacions a Castelló, València i Barcelona, i també les ressenyes, han estat igualment gratificants. No volia fer-ne videopoemes com en llibres precedents, però l’aposta decidida de l’editora Matilde Martínez m’ha esperonat. Sant Jordi és a tocar i, per bé que les obres poètiques pinten molt poc avui dia –o no gens– en aquesta diada incontinent, tampoc en treurem ni mig sac de gra de la resignació i/o autocommiseració. Per al cas resulta il·lustratiu recordar l’anciana compradora de Brecht que en temps foscos, i sense diners, no deixava d’acudir a la verduleria i a la fleca: «si tots els que no tenim res / deixem d’aparèixer on s’exhibeix el menjar, / podrien pensar que no necessitem res. / Però si venim i no podem comprar res, / se sabrà com estan les coses». No deixeu de demanar poesia a les parades. Ací, doncs, us deixe encès com una rosa aquest braser que també en temps foscos, i no molt més que els nostres, feien servir els meus avis.

Gràcies a Josep Vilardaga ‘Barrina’ i a Conxita Vila. Pels dits, per facilitar-me un braser i per deixar-me fer-ne el rodatge a sa casa de Les Guilleries.