Lluny

ulls llunyLluny, ben lluny,
com qui diu mira.
Lluny com llum
caiguda a trossos,
com núvols lluny
al fons dels ossos.
Lluny, ben lluny,
com un cel lluny
buscant les claus
d’obrir els ulls.
Lluny, ben lluny.
Ocells de pedra.
Regust de cucs.
Llàgrimes a mossos.

 

Escoltar

«Posseït», de Miguel Poveda

2 comentaris a “Lluny”

Els comentaris estan tancats.