Lluny, ben lluny,
com qui diu mira.
Lluny com llum
caiguda a trossos,
com núvols lluny
al fons dels ossos.
Lluny, ben lluny,
com un cel lluny
buscant les claus
d’obrir els ulls.
Lluny, ben lluny.
Ocells de pedra.
Regust de cucs.
Llàgrimes a mossos.
Ulls lluny, J. P., 2016
«Posseït», de Miguel Poveda
Comparteix
2 respostes a «Lluny»
Lluny el lleny. Fantàstic!
E qui n’és luny lo gran delit se lonya! (Ausiàs March)
Salut, Mònica.