«Days», de Philip Larkin

Mida del text:

Versió MP3

4 respostes a ««Days», de Philip Larkin»

  1. la imatge dels quatre darrers versos és molt bona i còmica… gràcies per aquest blog

  2. És el contrapunt. Dos individus cabalosament educats, un sacerdot i un metge, copsats com si estigueren bojos pels fotogrames gens improvisats, genials diria, del poeta. Si els dies hi són perquè hi visquem feliços, ah!, per què tenim el costum de reclamar la presència d’aquesta ancestral parella de sanitaris per a resoldre la qüestió? Ah!, diu Larkin. La imatge és còmica, satírica, però també, segons com, tètrica i mortal. Si haguera trobat en algun lloc aquesta seqüència de la campestre correguda, o si l’haguera pogut rodar, el vídeo ara seria un altre, potser més directe i punyent, no ho sé. El que queda clar és que Larkin defugia la poesia com a consolació, com ja vam poder comprovar al vídeo-poema de Deceptions. Assumisc que, en el vídeo, la meua projecció visual del poema no emfatitza aquest contrapunt i potser se centra més en aquest sarcasme dels dies com a lloc on la felicitat pot ser rendibilitzada, tabulada, com a patró i profit d’allò en essència inconsolable, com és la vida.

  3. potser la imatge dels tres reis d’orient a El Cant dels Ocells de l’Albert Serra, encara que una altra latitud..

  4. Sí! No el coneixia. Aquestes imatges podrien funcionar. Veuré si trobe temps per «reimaginar-ho». A més, podria integrar aquesta veu.

Més entrades a Salms