Gairebé tots els dies són Dies Mundials d’Alguna Cosa, i avui li ha tocat a la Filosofia. Als mitjans de comunicació se n’està parlant ben poc, com era d’esperar. En canvi, els blogs en van plens. Tot i això, misteriosament, he pogut trobar dos articles interessants en dos diaris valencians sobre l’estat de la malalta. En «La filosofia es queixa», publicat al diari digital Pàgina26, el mestre de Secundària Enric Senabre ja avisa de bon principi que és preocupant que calga un Dia Mundial per a parlar-ne, «perquè, per desgràcia, només se celebren dies d’espècies en extinció, de col·lectius discriminats o de característiques folklòriques d’una societat en descomposició». L’altre article és de Javier Herrera, «En defensa de la Filosofia», publicat a Levante-EMV. Tant l’un com l’altre lamenten, sobretot, que al País Valencià s’hagen retallat les tres hores lectives de Filosofia, tisorada i tresquiló a l’assignatura encarregada d’ensenyar a raonar, a pensar, i de despertar la consciència crítica dels joves. Herrera conclou: «La decisió aparentment tècnica d’amputar la Filosofia no és casual i és coherent amb els posicionaments doctrinaris que els uns i els altres sostenen. Òbviament —i a pesar de les seues paraules— no han defensat els interessos educatius i formatius de les noves generacions, només els seus propis interessos i mediocritat política». Senabre destaca: «Per això pensem que la situació de la filosofia al País Valencià és preocupant, i que el seu arraconament en 1r de Batxiller, amb dues hores lectives setmanals, impedeix de totes totes fomentar el pensament crític, la lectura raonada i l’argumentació complexa sobre idees pròpies i personals».
Sens dubte, el retall i l’arraconament de la matèria acadèmica conformen la “filosofia empresarial” dels administradors públics, la única que coneixen. I enllace amb un bon sermó que sobre això va escriure Joan Fuster: «El vocable filosofia ha esdevingut últimament, per induccions anglosaxones, sinònim de simple i trist d'”intenció”. Sí; “la filosofia de l’empresa…” No importa quina: d’una multinacional o d’una botiga de robes. La deterioració de la paraula “filosofia” ha arribat a uns extrems de gràcil amenitat. A les Facultats universitàries espanyoles, l’estudi de la Filosofia s’ha convertit, segons l’argot dels alumnes i no sé si l’oficial, en “Filosofia Pura”. Ho hem d’acceptar, això, amb indulgència. Hi ha tantes “filosofies impures” circulant pel món! O siga: tantes “filosofies” que no són filosofia, o Filosofia! I hi afegiré una altra suspicàcia més amarga: ¿és que subsisteix, de veres, un lloc per a la filosofia —pura— en la nostra societat? ¿On són els nostres filòsofs?» (De Sagitari)
“És ben singular que, en aquest segle nostre, les coses hagen arribat fins ací, que la filosofia siga, fins i tot per a la gent intel·ligent, un nom va i fantàstic, que no té utilitat ni valor, per a l’opinió comuna i de fet. Crec que els ergotismes que han ocupat el seu territori en són la causa. És un error pintar-la com a inaccessible per als infants i amb un rostre esquerp, malcarat i terrible.”
Michel Eyquem de Montaigne (segle XVI)
Has fet bé de remarcar el segle de l’escrit. Aparentment, res de nou, doncs. La novetat és que té un dia mundial.
;) ja és alguna cosa :P però imagino que Mr. Montaigne ho trobaria força ridícul això de “el dia de …”
Preferiria no saber-ne l’opinió del mestre… Però potser diria això: O seclum insipiens et infacetum!
Hola! La filosofia, dita amb aquesta paraula, és una eina per a pensar, raonar i certament la gent avui dia no s’esforça gaire en pensar. Però crec que encara que potser no siguem la majoria, som uns quants que encara no només filosfem sinó que tenim una filosofia vital. No es tracta només d’un mot es tracta de desvetllar-nos i conèixer el món on vivim, encara que sigui imperfecte.
Salutacions cordials ;)