Els pescadors compatriotes de Chacón han sigut alliberats. Finalitzat el melodrama de l’Alakrana, la potent espiral de silenci hauria de ser menys opressiva. Perquè s’ha de ser molt curtet o molt salvatge per plantejar la pirateria marítima (o l’audiovisual) com un conflicte unilateral. Cal qüestionar-ho, doncs. Qui són els pirates? Qui són els que espolien a milers de quilòmetres de casa?
A continuació, una visió diferent del conflicte:
No en veuràs ni la intenció. Vaja! haurien de canviar molt les coses.
Osti! Ja ha passat per aquí la Clidi, la superpotència mundial?
Des del primer dia del segrest ens hem vist humiliats pel NODO que han esdevingut els telenotícies… Que uns pelacanyes miserables de la quinta forca vulguin ara un tall de l’espoli del seu mar que -via les subvencions per a sobrepotenciar la flota pesquera-, hem pagat entre tots?
Sí als pescadors de cor -als tres i mig que ens resten-, com també sí als ferotges pirates que no són de pel·lícula!
I mira que tinc apamat Bermeo d’un munt de vegades!
Qualsevol debat és exterminat immediatament pel bipartit espanyol. No en volen saber res de la molla del conflicte. Només compten els vots. Els periódics d’avui, tacats amb les esbroncades d’ahir, no aprofiten ni per a torcar-se el cul.