Natalia, una enviada especial del diari El País, relata avui el desassossec dels familiars de dos mariners no espanyols de la tripulació de l’Alakrana. És el primer intent de “crònica d’interès humà”, en quaranta dies de segrest, sobre el patiment dels familiars dels 20 mariners estrangers a bord del tonyinaire. El periòdic titula que Wilson i Guito, oriünds de les Seychelles, no haurien pogut ser alliberats cas de no haver estat segrestats amb espanyols. Quina sort! Abusiu i ofensiu paternalisme, per més que el titular l’hagen pescat a tresmall de la tremolosa veu d’una mare. Senyora, és millor prevenir que curar: si el seu fill no s’embarcara amb espanyols, no l’haurien segrestat. Amb espanyols, per cert, que li paguen un salari brut de 170 euros al mes! Un poc més de 2.000 euros l’any. Un mariner ras espanyol de l’Alakrana, en canvi, cobra 20.000 euros l’any. I aquest és el meu titular: Segrestats per 170 euros bruts al mes. Al diari espanyol heu de davallar quatre paràgrafs per llegir-ho. Quina nòmina és aquesta? Si és un vaixell espanyol, si Wilson i Guito són contractats per una empresa espanyola, a quina mena de salari mínim interprofessional s’acull l’amo de la mercantil? Segur que això és tan “legal” com les aigües on pescaven. Però torne: qui són els pirates?
Home, pirates ho són tots dos.
Personalment ja trobo poc els 20.000 euros del mariner ras, comparats amb els 180.000 del patró (2 anys i ja s’ha comprat un pis a l’Eixample!)
Suposo que tots els pirates, s’aprofiten dels buits del sistema!
Tots dos, és clar. Però no és només que se n’aprofiten dels buits del sistema… Són part del sistema, una part essencial per al funcionament del sistema.
De debò, Josep, que m’afegeixo a la teva emprenyada. No sols això: sense el fi sedàs al que sotmets tota la “informació general” se m’hauria escapat aquest lliscós detall.
170 € al mes dius? No vull ni imaginar quina mena de feines deu ocupar als de les Seychelles.
I mira que Seychelles evoca el més alt grau de luxós benestar!
M’he esperat uns dies per respondre’t, per constatar, mediàticament, l’estat actual de la qüestió: absent. Alliberades les captures, dels pescadors pescats gairebé no se n’ha parlat més, tret d’un boirós judici i les previsibles baralles entre partits. De l’esclavisme a bord, res de res. Salutacions.