Els refonamentalistes prometien una reforma empresarial i financera, però a hores d’ara ningú no la veu enlloc. En canvi, un dia sí, i a l’altre també, no deixen de parlar de la reforma laboral, que s’està coent a conciència, com les faves, amb una nova ministra i una acampada de saberuts secretaris d’Economia, reactius manifestos d’experts reaccionaris, estudis sobre flexibilitat de catedràtics inflexibles i informes de consultores com PwC —que, per cert, no és un material per a fabricar tapes de vàters, però podria ser-ho. No cal ser profeta, doncs. Estava cantat i, per tant, no anava massa desencaminat un servidor quan pronosticava que, després de les europees, començaria a engreixar-se la màquina retroliberal del PP i la juxtaliberal del PSOE per asfaltar la carretera on treballadors i aturats haurem d’estampar-nos contra una nova reforma laboral. Amb la calor que fa! Postelectoral o postcoital, aquest és el quart round mediàtic: Joaquín Almunia, comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris de la UE, cantà ahir (TVE) una reforma en do major per a mandolina i orquestra a càrrec de Jean-Claude Trichet, el president del Banc Central Europeu. Mireu quin libreto: «un catalizador para acelerar la implementación de reformas internas necesarias, particularmente reformas en el mercado laboral para facilitar la fijación de salarios apropiada y movilidad laboral en sectores y regiones». Ho propagaven ahir El Pais, Cinco Dias i també la COPE, junts de la maneta amb pandereta… Catalitza Catalina! Per si li entren les ganes de dimitir, cas de ser reformats, recordaré de nou la cançoneta de Corbacho: «De cap de les maneres!».
D’altra banda, els dos sindicats de sempre s’han posat, per fi, mans a l’obra, amb un braç menys. Ofensivament, La Vanguardia parla d’ofensiva de l’esquerra, quan els sindicats semblen no tenir cap altre remei que restar a la defensiva. El cas és que els sindicats hegemònics no han demostrat ser molt originals i, com la caverna, també han estat preparant un manifest presumptament contra el nou reformatori laboral, on aniran a parar, ben trinxadets, els braços decapitats dels gairebé quatre milions d’aturats i treballadors temporals. I dic presumptament, perquè molt em pense que el manifest no és contra la reforma, sinó a favor de Zapatero, que és molt diferent. Reforma de la precarietat.
