Skip to main content

Una amiga m’ha enviat un correu (gràcies Isabel) per comunicar-me que Mario Benedetti ha estat ingressat molt greu en un hospital i que la gent que l’estima s’ha mobilitzat per enviar-li ànims. Durant la malatia, Pilar del Río, esposa de José Saramago, i un grup d’amics del poeta, van proposar de crear una cadena poètica, una mena de conjur líric per la salut de l’escriptor uruguaià. Va ser el propi Saramago, des del seu blog, qui impulsà l’encanteri a nivell transatlàntic. Ara ja li han donat l’alta. Els metges han fet la seua feina, però segur que la màgia dels versos d’amics, escriptors i admiradors l’han reviscolat. Tractant-se d’una crida de Saramago i, més encara, de la salut de Mario Benedetti, un poeta que m’estime moltíssim, de seguida m’he hagut de posar mans a l’obra. I el vídeo següent n’és el resultat.

 

Otro cielo

No existe esponja para lavar el cielo
pero aunque pudieras enjabonarlo
y luego echarle baldes y baldes de mar
y colgarlo al sol para que se seque
siempre te faltaría un pájaro en silencio

no existen métodos para tocar el cielo
pero aunque te estiraras como una palma
y lograras rozarlo en sus delirios
y supieras por fin cómo es al tacto
siempre te faltaría la nube de algodón

no existe un puente para cruzar el cielo
pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla
a fuerza de memoria y de pronósticos
y comprobaras que no es tan difícil
siempre faltaría el pino del crepúsculo

eso porque se trata de un cielo que no es tuyo
aunque sea impetuoso y desgarrado
en cambio cuando llegues al que te pertenece
no lo querrás ni lavar ni tocar ni cruzar
pero estarán el pájaro y la nube y el pino.

Mario Benedetti