Intervenció d‘un espontani contra els bisbes:
Necessitem més espontanis. Més espontanis en les esglésies, en les institucions, en les empreses, en els sindicats, en els partits polítics, en la televisió, en els blogs, en el cine, en les reunions familiars i en els recitals poètics. Necessitem els espontanis de veritat, els qui, de sobte, instintivament, sense planejar-ho, tenen la necessitat irrefrenable de no callar-se, de trencar el silenci, l‘espiral de silenci que custodia la mentida i que molts guarden per por, per interés, per vergonya, per ingenuïtat o per ignorància.
