Titular de mèdium el del diari Levante-EMV hui: «Convocan para mañana una manifestación contra el accidente y por la seguridad del transporte público». Contra l‘accident. I qui és l‘accident? I què és un accident? En la pràctica, manifestar-se contra l‘accident és impossible. En algun lloc, això sí, no deu passar un dia en què 43 espectres es manifesten contra el seu propi accident. Una altra cosa seria manifestar-se obertament contra la impunitat, però fa calor. A no ser que l‘accident titulat siga l‘autonàstic i autopàtic govern que patim. La comisió de no investigació havia rebut l’autòpsia abans de morir, però encara l‘oposició insisteix a indignar-se perquè l‘administració no li facilita tots els documents de la necrosi. Què indignant… Serà possible… Després de reduir a quatre dies cagats la no-comissió, veritat que és estranyíssim, insòlit, misteriós i espectral que no et subministren tot el paper higiènic, eh, eh? Després del «Jo no t‘espere», ara podríem penjar als balcons el «Jo m‘indigne». O simplement, intercanviant el macabre joc d‘espills: «Els valencians som un accident».
Dijous 27 de juliol
El diari El Pais també s‘astora. Com Levante, també dedica hui un editorial a la investigació de la comissió de investigació i repassa la indignació: 1) El PP imposa una comissió d‘un mes; 2) La documentació s‘entrega de forma parcial i tard; 3) l‘oposició haurà disposat de només 14 hores (si no dorm) per a estudiar —si els estudia— els documents; 4) Vet del PP a les declaracions d‘experts independents; 5) Les compareixences duraran solament quatre dies; 6) Únicament 24 hores per a determinar les conclusions de les compareixences… Però la indignació real era una altra, no?
Crec que els uns i els altres intentaran treure profit polític de la comissió de no investigació.