Els dies passen amb la inèrcia d‘un canvi de guàrdia
Lent i llefiscós com l‘indici del llimac
Rera els murs tan sols aguaiten bruixes i boirines però
Pensa que els déus han lliurat els designis al vent
Sabent que a cada nafra teua tota llosa vessa flors d‘asperges
I no et caldran bitllets per a pujar als trens de la nit
El jorn que arrere deixes un munt d‘instants amb flaire d‘hússar
Malgrat que has aprés de Nietzsche l‘ús d‘insecticida per als enemics
I dels xinesos que la venjança és una tasca sense mèrit
No reservaràs un espai al jardí bromós de l‘oblit
Per aquells que han fet de la por un altar
I de la mort un ídol amb cent fuets sagnants
Jordi Botella, Editorial Prometeo, València, 1983
Via el blog de l‘associació «Amics de Joan Valls»
