«En medio del estrépito de los vagones, los pasajeros del metro procedente de la Plaza de España seguramente no pudieron oír por megafonía el mensaje habitual: Pròxima parada, Jesús. Correspondència amb la línia cinc». Ocurrents i contundents, sens dubte, aquestes primeres línies d’Adolf Beltran hui en el seu article del diari El Pais-CV, amb les quals manifesta la seua profunda indignació professional per les fàtues amenaces que l‘esmussat de Rambla escampà l‘altre dia contra qualsevol ser humà i/o periodista que públicament dubtara de la seguretat del metro. Quina barra. La veritat: a l‘article, Cortázar és un decorat magnífic, però el Portaveu Perdonavides no es mereix referents tan enlluernadors. Hui cueja encara la coentor del portaveu esmussat, però cap mitjà, excepte Vilaweb, porta als titulars l‘ameradíssima i plàcida desvergonya de Camps: després d‘assegurar als sindicats «transparència» en la investigació —com si l‘anara a fer ell tot solet—, declara que la Generalitat NO instal·larà un sistema de frenat més modern. Això deu ser perquè Camps té un sistema de fre ultramodern: el comunicat.