d‘una altra manera.
Encara t‘he de trobar a faltar, /
quan el teu comiat t‘usurpe el gest /
d‘algun adéu perdut davant de mi /
i d‘una sola nit tremole el goig /
de les hores prostrades. Sigues tu /
la manera de fer real l‘intent, /
tingues certa l‘alegria que saps /
i dis-la sempre enllà del sí i del no. /
O tot o res. Voler-te com et vull. /
Isidre Martínez i Marzo
“Els adéus”, Edicions 62 (Barcelona, 2000).
