Portem sal

Mans, cargols i salEn la meva mà la mà de la meva filla.
Així busquem cabres
i trobem closques de cargols abandonades.
En veus cap?
Encara no.
N’hi ha, per aquí?
A vegades.
N’escoltem la dringadissa al ribàs: aquí o allà.
Ens agraden les cabres.
Col·leccionem closques de cargols.
En altres temps vam ser cabres.
Som curiosos i espantadissos.
La mà de la meva filla en la meva mà.
Així ens sentim segurs.
Portem sal.

 

Günter Grass (DEP)
«Del diari d’un cargol», 1972 / Trad. Josep Porcar*

 

In meiner Hand die Hand meiner Tochter.
So suchen wir Ziegen
und finden verlassene Schneckengehäuse.
Siehst du schon welche?
Noch nicht.
Gibt es hier welche?
Manchmal.
Wir hören sie auf dem Hang scheppern: dort und dort.
Wir mögen Ziegen.
Schneckengehäuser sammeln wir nur.
Wir waren mal Ziegen.
Neugierig sind wir und schreckhaft.
Die Hand meiner Tochter in meiner Hand.
So sind wir uns sicher.
Wir haben Salz bei uns.

Günter Grass
«Aus dem Tagebuch einer Schnecke» (1972)

* Poema original sense títol. Versió catalana traginada des de traduccions pont: anglès, castellà i francès.

 

«Time on my hands», de Vincent Youmans, interpretada per Chet Baker i Bill Evans

Encara

ha de dolerme aún,
como clavo que cierra un ataúd!
César VALLEJO

Encara quan torna, i no,
el deix mut d’aquell tacte
que em tocava, i no, menys
que una pota de formiga
o un tel de boira a la pell,
encara així en prenc nota, a mà,
a l’haure de l’entrega absent
i, una a una, per estricte ordre
d’enlairament, atenc les cendres
envolades com un no-res pletòric
on em sé, amb escreix, al meu cor
retornat i pobre, afortunadament.
Encara quan torna, i no, infinit,
aquell aire alè menys que aire,
a la memòria d’un pèl somogut
en sóc fidel i, a l’espill esvanit,
desclòs desgavell de claus
i de taüts, el silenci hi respire.
Per si algú pregunta, o no,
com puc, com sóc lliure, com
el foc i, encara, com l’ocell.

 

Música: «Infra 6», de Max Richter | Veu: Josep Porcar