Sotragueig

versió MP3

SOTRAGUEIG

Ens hem organitzat dins del vagó
consumant uns actes constitucionalment impecables:
la distància i el buit, l’emmascarament
de les mancances, el camuflament
de les disfresses, el bàlsam
de la desaparició.
Furtius, bastim fronteres i mollons
–el sostre, la finestra, el corredor–
i potser pensem en la família, en el treball,
en l’amant, en un queixal o en un moc;
en idees visiblement incorpòries
que, és clar, desocupen els seients adjacents,
com una presència mínima, impertinent,
que els cossos circumdants detecten, evasius.

Ens hem organitzat dins del vagó
a l’empara d’una estranya jurisprudència:
tibem el rictus, fem un posat, fitem fugides
i, allunyats, fingim gestos d’éssers llunyans.
El soterrament és doble en arribar a l’estació.
Per uns intants, la inèrcia del comboi frena els somnis
i les mirades s’alcen contra la força de la gravetat.
Puja un captaire vell que les abaixa totes.
Tancades les portes, enllaunats al buit,
el món sencer torna a bellugar-se, i ens adormim
tranquil·lament en els llimbs del sotragueig.
Curull d’absència, l’àngel de la normalitat ens guarda
i persisteix, com si no res, el nostre sant segrest.

Josep Porcar. Poema del llibre «Llambreig» (2013)
També al recull «Poemes amb àngel», d’ARA Llibres.

The sky of the sky of a tree called life

Vídeocreació de Nacho Mayals

 

i carry your heart with me(i carry it in
my heart)i am never without it(anywhere
i go you go,my dear;and whatever is done
by only me is your doing,my darling)
                                                                      i fear
no fate(for you are my fate,my sweet)i want
no world(for beautiful you are my world,my true)
and it’s you are whatever a moon has always meant
and whatever a sun will always sing is you

here is the deepest secret nobody knows
(here is the root of the root and the bud of the bud
and the sky of the sky of a tree called life;which grows
higher than soul can hope or mind can hide)
and this is the wonder that’s keeping the stars apart

i carry your heart(i carry it in my heart)

porto el teu cor amb mi(el porto en
el meu cor)mai no me’n separo(a tot arreu
on vaig hi vas tu, estimada;i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva,amor meu)
                                                                                  no temo
cap fat(perquè tu ets el meu fat,vida meva)no anhelo
cap món(perquè preciosa tu ets món meu, veritat meva)
i tu ets tot allò que ha significat sempre una lluna
i tot allò que sempre el sol cantarà ets tu

vet aquí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l’arrel de l’arrel i el brot del brot
i el cel del cel d’un arbre anomenat vida;que es fa
més alt del que l’ànima pot esperar o la ment pot amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles

porto el teu cor(el porto en el meu cor)

E. E. Cummings
(trad. Teresa Sàrries)

Passen

Versió MP3

PASSEN

Passen lentes, surant,
com espectres entre els arbres,
com udols solcant el bosc.
Passen fredes, com un tren
en la frontera de països
plens d’hivern. Passen.

Passen sordes, esteses
com llençols, com cançons,
com mans de nit nafrades
que, al filferro del balcó,
almoinen dits de llum
a cada fil de lluna. Passen.

Passen. Tornant de tu, a mi
no tornen les verdes mans
que un dia foren meues.
Passen, anhelants, esguards
que ja no miren, tornaveus
de fe inclement, llindar
esbalaït de marees i campanes.
Passen. Les hores sense tu.

Passen. Passen. Passen.

Josep Porcar
17 de març de 2013

Pura follia

Versió MP3

volen les branques
arrels en l’aire
Jaume Subirana

Ulls i boques, forats
al buit, se’ns fonen llum
de bat a bat i, a frec
i lluny, de l’infinit,
mengem un cor a flor
de pell.

Ullals avall regalles
sang: si els llepe
em beus i és bell l’instant
que ens fuig cruent
i allargassat en un plor
blanc mentre ens morim.

Bateguen venes, l’animal
ens creix i a dins saltem
els murs més alts; trinxem
miralls com carnissers
i fem records d’aquest deler
que, arrel d’ahir, s’espiga
en ales i mai no embranca
l’avenir.

Josep Porcar

Volem

Versió MP3

VOLEM

Volem entre tenebres
com si del món ens expulsara
l’última alenada
d’un déu que ens somia.
De nit i lluna desvestits,
la nuesa ens despullem
i els mots que corglaçàvem
a la boca se’ns desfan
sobre la pell ajornada
en la set voraç de vida.

Foc amb foc, mirada mirall,
els nostres ulls ni a frec
s’assacien: s’abeuren, animals,
amb la distància d’un enyor
que de carícia fa embranzida
i ens creix, salvatge mesc,
com l’ara d’un després.

A onades véns, rabejant-te,
i amb sal t’endolces
la mar que et sóc.
Volem perquè ens volem
com si un demà existira.
De nit i lluna desvestits, brusents,
entre mar i cel, i tan a frec,
tot l’horitzó és un esguard,
i tot la nit, i tot ferida.

Josep Porcar
24 de gener de 2013

No verbal

Versió MP3

NO VERBAL

Eren paraules,
només paraules,
clares paraules
que no podran ser
reescrites només
amb paraules;
res no traduirà
els gestos aquells
ni el goig vibrarà
en la veu del demà.

No fou verbal, però, la tendresa.
No verbal fou l’espina.
No és ara verbal la cuirassa,
la por ni la fugida.
No ho serà el comiat,
el buit ni la fal·lera.
No verbal és
aquest silenci a brams.
No verbal és
aquesta mà que sentim
i no ens toca
perquè va travessar
pell, cor i carn.

No verbal serà
la memòria tota,
llenguatge únic
on florirà, bell,
el teu record.
No pot ser verbal
tanta absència,
ni l’enyor,
ni el teu nom.

No verbal, de tan ple,
perdrà pes el poema
que, al rabeig del cos,
mai no t’escriuré.

Josep Porcar
2 de gener de 2013

Tres ulls de mussol

tripleesguard

Tinc sovint un altre ull, allà dalt, que em mira, i sé que no és el de Déu, perquè, si no li faig cas, només vaig a l’infern al qual jo desitge anar. MacLeish diu que és una lluna, un fruit rodó, un medalló: mut, palpable, silenciós, immòbil, contestatari. Cert. Però, perquè siga un ull, perquè siga poesia, cal sempre un mussol que s’hi interpose i cante. Un no s’acaba d’acostumar a les persones que pensen que “les coses de poeta” són una mena de joc, un joc de xiquet gran, un joc només. Persones que no veuen o, probablement, no volen veure –i no les culpe– que amb la poesia i amb “les coses de poeta”, si alguna cosa ens hi juguem, és la vida mateixa: l’ull. No hi veuen l’ull. Però, clar, són poetes…, oi? I els poetes sempre diuen aquestes coses… ;)

Lectores i lectors de Salms, us desitge a tots un ANY MILLOR.

 

versió mp3

Vull donar les gràcies a l’Eva per la recomanació musical.
 

ARS POETICA

A poem should be palpable and mute
As a globed fruit,

Dumb
As old medallions to the thumb,

Silent as the sleeve-worn stone
Of casement ledges where the moss has grown—

A poem should be wordless
As the flight of birds.

*

A poem should be motionless in time
As the moon climbs,

Leaving, as the moon releases
Twig by twig the night-entangled trees,

Leaving, as the moon behind the winter leaves,
Memory by memory the mind—

A poem should be motionless in time
As the moon climbs.

*

A poem should be equal to:
Not true.

For all the history of grief
An empty doorway and a maple leaf.

For love
The leaning grasses and two lights above the sea—

A poem should not mean
But be.

Llegir-ne més