Haig de reconèixer que Jeffers ha estat per a mi tot un descobriment. Són poques les traduccions al català de la seua obra, però he pogut aprofundir-ne estirant del fil internètic. Me’l vaig topar per primera vegada a l’antologia «Poesia anglesa i nord-americana contemporània» (Ed. 62, Barcelona, 1994), a cura de D. Sam Abrams. Un dels dos poemes antologats, titulat «Els lapidaris», en versió de Marià Villangómez, m’agradà molt i m’animà a indagar-ne una mica més. Exemple d’aquesta recerca virtual és «The Selected Poetry of Robinson Jeffers» (el podeu llegir online, sencer i en anglès). En el vídeo-poema següent, Jeffers torna a destil·lar el seu personal misticisme amb el mateix alambí dels darrers versos de «Penyal i falcó», del qual també trobareu una versió audiovisual en aquest blog: «Which failure cannot cast down / Nor success make proud». És el vitalisme que Jeffers admira, aquell «que el fracàs no pot esfondrar ni l’èxit enaltir». Jeffers intercanvia aquells símbols i ara, en aquest «Joy», són la muntanya, les estrelles i els ocells els que han d’encarnar la pau i l’enteresa en la meravellada mirada del poeta, per a qui l’alegria és, només, una cosa «millor» que la tristesa, però no excepcional ni extraordinàriament («great») valorable. Pel seu desencant amb el futur de la humanitat, li penjaren l’etiqueta de pessimista. Personalment, jo no ho veig així. Hi ha distanciaments i reprovacions punyents («el defalliment de la teva raça»), però també basteix símbols i imatges força reconfortants. Jeffers va ser un defensor de l’«inhumanisme». Tal com s’explica a la Wikipedia anglesa, per a ell la humanitat és desorbitadament antropocèntrica, massa indiferent a la «sorprenent bellesa de les coses». Aquesta manera de pensar i sentir no és ni pessimista ni misàntropa. Cerca un raonable despreniment de les usades normes de conducta i, en comptes de parlar de l’amor, l’odi i l’enveja –sentiments, per a al poeta, extremadament religiosos–, intenta satisfer la nostra necessitat (la que ens queda) d’admirar la grandesa i l’alegria en la bellesa.
JOY
Though joy is better than sorrow joy is not great;
Peace is great, strength is great.
Not for joy the stars burn, not for joy the vulture
Spreads her gray sails in the air
Over the mountain; not for joy the worn mountain
Stands, while years like water
Trench his long sides. «I am neither mountain nor bird
Nor star; and I seek joy.»
The weakness of your breed: yet at length quietness
Will cover those wistful eyes.
ALEGRIA
Per bé que l’alegria és millor que la tristesa, l’alegria no és extraordinària;
La pau és extraordinària, l’enteresa és extraordinària.
No d’alegria espurnegen les estrelles, no d’alegria el voltor
desplega a l’aire els seus grisos velams
sobre la muntanya; no d’alegria la corcada muntanya
hi roman, mentre els anys com l’aigua
hi solquen vastes fondalades. «Jo no sóc muntanya ni ocell
ni estrella, i percaço l’alegria.»
El defalliment de la teva raça: tot i així, l’assossec
agombolarà encara aquests ulls somiadors.
(trad. J. Porcar)
Gràcies de nou, Josep, per no deixar la petja de Jeffers.
Un cop me’l vas descobrir vaig córrer al seu encontre i ara ja el tinc per un amic uníson…
Pot ser que al mig del vídeo hagi vist un penyal de l’extremeny Monfragüe?
Ben vist. Em pense que sí, que és aquest gegant de pedra, on habita una gran colònia de voltors negres.
La veritat és que no en tenia cap dubte, bé vàrem passar una nit als peus d’aquest penyal; tot veient planar als voltors mentre una rabosa desvergonyida feia viatges del bosc a la furgoneta per aplegar un bon lot de menjar. Més tard, un i altre cop els cérvols ens despertaven quan venien a gratar-se a les parets de la furgo. Força Jeffers, com pots veure!
Un gran descobriment, aquest poeta. Ho agraeixo molt.