Veredicte contra el valencià

«Una persona ha d‘anar al jutjat i dirigir-se en valencià sense tindre la incòmoda sensació que aquella llengua no és ben rebuda. Que això els senyors magistrats no ho veuen lógico ni conveniente? Ai carai, no m‘ho hauria imaginat mai. I dic jo: des de quan, en termes de dret, els principis s‘han de supeditar a les conveniències? I si el valencià és llengua oficial al País Valencià, no seria lògic que la justícia fos la primera en salvaguardar aquest dret? Els drets, senyors magistrats, es tenen o no es tenen. I en aquest cas, és el querellant, i no vostès, qui decideix on i quan exercir-los».

Jesús Puig – Llegir +

Despolititzar [Dissidència]

Per què passen aquestes tragèdies. Per què la meua operació tardarà més de 8 mesos a realitzar-se. Per què el meu fill no aprén res a l‘escola. Per què el meu barri sempre està brut. Per què hi ha un hipermercat de la droga a Campanar i no al centre de València.

Llegir +

Chopin i Sand [López Crespí]

George Sand i Frédéric Chopin són dos dels viatgers romàntics més famosos que visitaren l‘illa en el primer terç del segle XIX. Chopin amb la música i George Sand amb la novella i els llibres de viatges (vegeu el llibre Un hivern a Mallorca de George Sand) ens deixen documents importantíssims de com eren la nostra illa i els mallorquins i mallorquines d‘aquella època. Els articles que s‘arrepleguen en el volum Dos viatgers romàntics: George Sand i Fréderic Chopin publicats recentment per Edicions Can Sifre volen deixar constància de la contradictòria personalitat de l‘escriptora francesa, de les dificultats de les seves relacions amb la societat mallorquina de començaments del segle XIX, alhora que proven de situar el món intel·lectual que conformà l‘esperit del músic polonès i de l‘escriptora republicana que tants problemes tengué durant la seca estada a Mallorca.

Llegir +

Meló d‘alger [Salvador Vendrell]

En el nostre imaginari agrari de gent de poble -però també de casa bona- hem tingut molt clar sempre que un meló, d‘Alger o de tot l‘any, és un enigma. Que sabem que l‘encetem, però mai no sabem com eixirà de bo o de roí, si no el tastem abans. Mireu aquest refrany: «El meló i el casament han d‘ésser d‘encertament». O si us agrada més aquest de Mallorca: «Meló i casament o l‘err o l‘avenc». O de Menorca: «Es meló i es casament, solen enganyar sa gent».

Salvador Vendrell

Manel Garcia Grau, poeta

«Mai no oblidaré el que em vas dir quan vaig anar per última vegada al teu despatx: “Per gent com tu val la pena ensenyar, Clara”.
En aquell moment no vaig saber què dir-te; tan de bo un dia ens retrobem i puga fer-te l‘abraçada que em vaig amagar després d‘escoltar allò.
»
[ A Rajaploma ]

Poètiques (El Llibreter)

Des de fa uns mesos, Hermeneia allotja Intermínims de Ramon Dachs, primera obra literària en català que es va aventurar per l‘hipertext. Per celebrar els deu anys de l‘esdeveniment, Hermeneia ha organitzat també una l‘exposició virtual Ramon Dachs: poètiques no linials [1996-2006] sobre la seva trajectòria. Dels juejus de la Xina Tang a l‘escriptura fractal, passant per la poesia àrab o les matemàtiques: tradició i modernitat per interrogar-se sobre els límits de la poesia.

El llibreter – Llegir +

Crònica floral (en brut)

Al final de tot, es dóna el premi al Jordi Valls (sí, el de la Catalònia), Ernest Farrés en fa una breu glossa i Valls llegeix tres poemes, amb una introducció tot emotiva on revindica la seva condició de proletari fill de proletaris.

Després, “Els segadors”; i les iaies que quedaven, corrents a endrapar canapès allà en una sala del fons.

El cronista ha marxat i no sap què més ha passat, pero ja se suposa: moltes felicitacions i etc. etc.

I encara li queden més dubtes: posats a canviar, per què no canviar-ho més? Si ho volem modern? per què al saló de Cent, amb urbans amb plomalls i banda de música i tant protocol?

Ah! un dels canvis a partir d‘ara és que el guanyador és nomenat “poeta de la ciutat” i el faran passejar tot l‘any per biblioteques i “equipament culturals” a llegir i a parlar. Més que un premi, és un càstig.

En brut :: Llegir-ho tot

Noves vies de publicació [D. Bellón]

«Creo que habría que hacer varias cosas: primero, tal vez, los y las poetas deberíamos replantearnos la relación de nuestra escritura poética con el formato libro: pensar en que existen hoy más formatos y posibilidades y que deberíamos tener un espíritu más aventurero, más exploratorio de los nuevos medios y de las posibilidades que nos ofrecen para hacer llegar nuestro trabajo a quienes les pudiera interesar. Un poema no es mejor o peor por estar sostenido en un papel o en la pantalla de un portátil o un móvil. Creo que como criterio de calidad poética, el tema del formato no debería ser relevante ¿o sí? Y el riesgo, la aventura de nuevos territorios para la poesía puede ser un buen alimento para nuestra imaginación…»

Llegir +

La salsitxa de Frankfurt (Cucarella)

Sóc nascut al País Valencià, i encara que escriga en català no puc ser convidat als fastos de Frankfurt (ni ganes tampoc!). Allí van solament els nascuts i/o residents a la Comunidad Autónoma de Cataluña i prou. És com si hi convidaren la cultura francesa i algú pretenguera fer passar Georges Simenon per escritor francès: però si Simenon és belga!

+ Cucarella