L’Associació Gabriel Ferrater va encarregar-me un videopoema per al seu projecte Apadrina un poema, espai web que recull materials relacionats amb poesies de Gabriel Ferrater «per tal d’apropar-les al públic i donar-ne projecció i visibilitat». En el meu cas, i per dir-ho a la manera ferrateriana, vaig gosar poder llegir «Bosc» (Les dones i els dies, 1968), com un un coit amb cinc nivells –i amb cinc sentits– de davallada als inferns, amb aquell regust de carnalitat en descomposició, aquell «solatge espès» producte del seu Eros&Tànatos embullat i irresolt, un regust més conegut pel cèlebre poema «Posseït» (Da nuces pueris, 1960) que no pas per aquest que ací us presente, subtitulat en anglès amb traducció de J. M. Sobrer (Catalan Review, Vol. III, 1, 1989, p. 171-194). Per últim, i molt d’acord amb aquest blog, és interessant notar que l’aranya de «Bosc» connecta també amb «l’aranya que escriu la seva fam» del poema, també molt recordat, «A l’inrevés» (Les dones i els dies, 1968).
BOSC
Recorda. Cinc nivells.
Terra i vida obscura.
Una heura profusa.
I ella. Damunt d’ella
l’aranya oscil·lant,
la vespa frement
i tu. L’esbarzer
a frec teu, infecte
rovell. Cinc nivells
d’un solatge espès
d’instints ensonyats.
I tot al voltant,
projecte de llum
cansat o inexpert,
vèieu enfilar-se
les soques dels roures.
Res no hi confiava,
però et vas girar
furtiu, ulls beguts.
Un instant d’aguait
i, brusc-excitades
com nervis, les branques
van reïnar sofre
de sol hivernal.
Gabriel Ferrater
