Mussol d’El jardí de les Delícies (esquerra), d’El Bosch, detall de La Font de la Vida (ací més mussols d’El Bosch)
the owl devours
the hour,
and disregards
the rest.
Wendy VIDELOCK
~.~
En les blaves plou la més negra.
Per la llum la nit llagrimeja.
~.~
Pertot roselles
i xicoies, senyeres
apomellades.
~.~
Miracle.
Rosella desclosa a casa.
Espurna als ulls, foc i brasa.
~.~
Tu tens un gos que canta,
però jo tinc una orquídia
amb una orella blanca
que sap comptar, al repic,
les gotes de pluja als patis.
~.~
El vent absent és de paper.
~.~
Alleuja no confondre
entusiasme amb il·lusió,
trobar a faltar amb enyorar,
cercar amb esperar,
voler amb estimar.
Alleuja poder plorar
foc.
~.~
El desamor és la sirena
espurnejant d’una ambulància
abandonada en un cementeri
de cotxes.
«Not for sale sunflare edition», de Raf Degeest
~.~
Tants venedors és de bojos
i se’m desfaran els monyos.
Passant de folls i de rotllos.
Sabine Weiss: «Venedors de pa», Atenes, 1958
~.~
Densa i lenta, una boira
rèptil remuntava el riu,
com si algú l’acotxara.
Fotografia de Charis Amiee
~.~
Al concert de la llum
és la música qui escolta.
Silenci qui bramula.
~.~
Primavera és verb.
L’únic del present
que tot ho belluga
i mai no es conjuga.
~.~
Quan no hi corren els gats,
ho fan els peus de l’aigua.
Xop, dic el cor del cec:
a la golfa somiege
si sóc només batec
de pluja a la teulada.
~.~
Vent, llast o onada,
l’escora aboca els morts,
contradiu l’illa.
El buc diu: ai.
La mar: t’agafe mida.
Port de tornada.
Boia o norai,
estiba’t els records.
L’ahir t’estiba.
«Strong wind», d’Ivan Aivazovsky, llapis i ‘gouache’ sobre paper, 1856
~.~
Aquest vent no té pèls a la llengua.
Quan udola fa ta casa seua.
En malparlen portes i persianes.
Pel cel, mitjons, calçotets i calces.
J. P., febrer, 2017
~.~
Nua a deshora,
vol al vol ésser fulla
i papallona.
Fotografia de @verliebtinglas
~.~
Like Wadsworth Longfellow:
silent, and soft, and slow.
The snow in the eyes of an owl.
~.~
