Passen. Passen. Passen. Salms fa avui 15 anys. Des d’aquell primer i agosarat apunt del 2002 fins al darrer, Lontano, en aquest blog he practicat la prosa dietarística, la ressenya d’anàlisi de situacions polítiques i socioeconòmiques, notes literàries… Sempre, en tot cas, ben guarnit de poesia, meua, traduïda o videografiada. Salms va néixer amb el boom dels blogs i va resistir la bomba nuclear que suposà l’aparició de les xarxes socials, que van deteriorar certa cultura blogaire i van modificar, volguera jo o no, l’ús que aquest menestral feia del blog.
Sí, abans hi escrivia amb més regularitat i ara ho faig ocasionalment, però també és cert que les xarxes socials han desvirtuat –si no pervertit– els temps, les conductes i els formats en l’art de l’escriptura periòdica creativa a Internet, cosa que no ve ara al cas discutir. Sense aquestes xarxes, potser tampoc no haurien nascut –no en aquest format, almenys– les meues Piulades al vol. Siga com siga, no vull allargar-me tant, perquè jo només volia escriure un petit apunt per celebrar l’aniversari. I he pensat que la millor manera de fer-ho és recordant un videopoema produït al llarg d’una de les meues etapes més creatives i actives al blog i a la Xarxa. Es tracta de «Passen», un poema recollit més tard al meu darrer llibre, Nectari, amb el títol de «Passionera».
Per últim, dir que, segurament, el millor que m’ha passat amb Salms és haver conegut persones molt interessants, creatives i sensibles, amb algunes de les quals he fet després molt bona i duradora amistat. No pronunciaré ara noms perquè la llista no és curta i no me’n voldria deixar cap. D’exemple, en ressenyaré el darrer: la Marta Vilardaga ha ideat Contorsions, una sèrie de poemes –amb recitat de l’autora– a manera de diàleg líric amb alguns dels videopoemes que vaig produir per al llibre Preguntes. Un goig. Al seu blog, Amagatall de lletres, podeu escoltar les contorsions: «Quanta vida s’emporta una altra vida quan els ulls són entregats».
Mare meva, deu ser el blog més degà dels que encara estan actius! Una pena que hagi passat l’edat daurada de la blogosfera, però seguirem resistint. Felicitats!
Enhorabona, Josep! Aquest és un bon moment per agrair-te tantes petites joies que has volgut compartir amb nosaltres. Avant!
Carles
Caram, quants anys! El meu n’ha fet 9 en febrer i ja em semblava que eren molts!
MOLTES FELICITATS I PER MOLT DE TEMPS MÉS.
Aquest St. Jordi m’he comprat el teu llibre “Nectari” però per raons diverses encara no m’he pogut posar a llegir-lo amb tranquil·litat. Ja ho faré.
Moltes gracies, Salvador. Potser millor així, no tan daurada. Té el seu punt ser de la Resistència… ;-)
Gràcies, Carles! L’immòbil també porta ja uns quants anys de viatge, no?
Gràcies, Dora, per la felicitació i per l’adquisició de Nectari. Espere que t’agrade. Aquest nou de les noves flors aviat serà dècada i mirarem «la clepsidra com gotejava un temps quasi infinit».