Entre els teus morts ens aculls, estel bru
de l’Óssa. Bavosa abismal, ningú
com tu lubrica, maltempsada a bord,
l’ull de Déu, l’ostra amb cresta, la pilosa
fenedura enlluernada de la nit.
Pou del quall, com anell al dit, al cor
de l’engonal ens trascolares buit
per ensumar-ne espectres al bassal
dels cadàvers. Ningú, ningú, ningú
com tu du timbrat, a foc, el gran niu
de cucs a l’insondable fons de l’ambre,
el marinat fossar d’unicorns bornis,
barrots úrics i flàccids dels captius
al cràter més histriònic del triangle.
