But thy eternal Summer shall not fade
SONET XVIII
Shall I compare thee to a Summer’s day?
Thou art more lovely and more temperate:
Rough winds do shake the darling buds of May,
And Summer’s lease hath all too short a date:
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And often is his gold complexion dimm’d,
And every fair from fair sometime declines,
By chance, or nature’s changing course untrimm’d:
But thy eternal Summer shall not fade,
Nor lose possession of that fair thou ow’st,
Nor shall Death brag thou wander’st in his shade.
When in eternal lines to time thou grow’st:
So long as men can breathe or eyes can see,
So long lives this, and this gives life to thee.
Hallelujah, de Leonard Cohen
Blogs, poesia, casaments, confeti, hot girls…
Sempre he volgut dedicar un apunt a les coses que alguns visitants busquen en aquest blog i ara tinc el pretext. Llegint el darrer i captivador escrit del Colom de la Sénia he recordat que també la lírica amorosa és el principal atractiu turístic de Salms. «Fiquin vostès la paraula “poemes d’amor” al títol d’un apunt i faran furor», explica Palumbus. I jo us dic que si hi afegiu el terme «casament», les visites s’hi multiplicaran. És poc mesurable si l’amor contractual, civilitzat, domèstic o electrodomèstic, pot arribar a tenir més audiència que l’entès per romàntic, però ambdós són esquers abellidors si es llancen al riu de textos de qualsevol blog. Esquers com, posem per cas, «hot girls», «enlarge your penis» o «lesbian sex». De fet, «poemes casament» són les paraules clau que, des de fa mesos, més entrades registren a les estadístiques de Salms des dels diferents motors de cerca. El culpable és un poema que vaig escriure per a la boda d’una cosina. I, efectivament, he comprovat que, en la cerca d’aquestes paraules al Google, l’entrada al poema en qüestió ocupa, a hores d’ara, el sisè lloc. No vull saber com ni quants casaments han estat amenitzats amb aquests versos que la meua cosina té emmarcats a sa casa, però no em molesta en absolut. Tampoc no se m’ocorreria demanar drets d’autor per la lectura emocionada que, després de tallar el pastís nupcial, podria fer el nuvi, la núvia o qualsevol sogra, acompanyats per una almivarada balada de Kenny G a càrrec de l’orquestra Maravillas. Ara bé, confessaré que sí em deprimeix una miqueta que —després de tants anys escrivint a Salms sobre temes molt diversos—, siga aquest post concretament l’ham on piquen tants peixos. Serà que l’amor tot ho pot…! Palumbus Columbus escriu: «Tenia ganes d’amagar-me, posar en circulació una sèrie d’etiquetes i noms, i poder comprovar, mitjançant les estadístiques, quanta gent (i quanta gent de la que jo conec) les busca per la xarxa. Quanta gent, realment, s’interessa pel que fem. Quanta gent busca “miquel bauçà”, o “blai bonet”, o “rené char” o “josep pedrals”. Els resultats de l’enquesta fan feredat. Per tant, me’ls guardo». Millor, millor no dir quanta gent busca «ingeborg bachman», «günter eich» o «andreu vidal». Em consola, però, veure-hi tan ben posicionades aquest mes les paraules clau “ungaretti i fiumi“, per bé que haig de reconèixer que aquest hit ha comptat amb la col·laboració de la secció de videopoemes del Blocs de Lletres i també la d’un bon poeta. Carpe diem.
Actualització
Disculpeu-me, resultaria poc elegant no enllaçar això: «Per dir sí».
«Alegria d’escriure», de Wislawa Szymborska
Cap a on corre aquest cabirol escrit per un bosc escrit?
Potser a abeurar-se en una aigua escrita
que li reflectirà el musell com un paper de calca?
Per què alça el cap? Que ha sentit res?
Dret sobre quatre potes de la veritat manllevades,
sota els meus dits dreça l’orella.
Silenci: també aquest mot oscil·la sobre el paper i belluga
les branques evocades per la paraula «bosc».Disposades a saltar-hi al damunt, sotgen la blancor del full
lletres que es poden arranjar malament,
frases que l’empaitaran
i davant de les quals no tindrà salvació.En una gota de tinta, s’hi conté una reserva considerable
de caçadors amb l’ull mig cluc,
disposats a córrer pel pendent abrupte de la ploma,
rodejar el cabirol i ajupir-se a disparar.S’obliden que aquí no és com la vida.
Aquí imperen les lleis del negre sobre blanc.
Un parpelleig durarà tant com voldré jo,
li serà permès de fragmentar-se en petites eternitats
farcides de bales aturades en ple vol.
I, si jo ho mano, res més ja no s’esdevindrà.
Sense la meva voluntat cap més fulla no caurà
ni cap bri d’herba cedirà sota el punt de la peülla.Així, doncs, ¿potser hi ha un món
en el qual governo sobre un destí independent?
Un temps que aferro amb cadenes de signes?
Una existència a una ordre meva perdurable?Alegria d’escriure.
Facultat de perpetuar.
Venjança de la mà mortal.(trad. Josep M. de Sagarra)
Ha de ser el principi
Concentrem-nos
Cartes d’amor i criptes cibernètiques
Avui he constatat una emoció gairebé tan intensa com la d’escriure o rebre una carta d’amor: evitar que desaparega la carta. I ho he fet amb ganes, Josep Manel, gràcies a l’avís de l’amic Josep Lluís. Podria dir que t’han salvat les paraules, literalment. L’autor del Filant Prim esborrà del blog, sense saber com, una carta d’amor a la seua dona i, comprensiblement, haver perdut això és com perdre un tros d’ànima: «Amb el cor en la mà us ho dic: no sé què ha passat! He regirat els calaixos d’aquesta vella còmoda virtual i no l’he trobat enlloc. Tot s’ho ha engolit el no-res», va escriure ahir. Dic que l’han salvat les paraules perquè, de fet, gràcies a la cerca de fragments de la carta, exactament com havien estat publicats, hi he pogut rastrejar la resta de paraules i encadellar-les per a restaurar-la tal com Vidal l’havia publicada. Les primeres paraules havien estat indexades pel Blocs de Lletres, i aquest ham ha permès una cerca alterna des del Huubs i l’IceRocket (no, Sant Google no havia indexat el contingut). Un rescat d’urgència de les criptes cibernètiques. Al capdavall, el goig d’arrapar paraules al no-res.
No reparen en mitjans
Cuida’t d’aquell que diu representar
la veu de molts.
Potser ho fa.Cuida’t d’aquell que diu parlar
només en el seu nom.
Potser ho fa.Cuida’t d’aquell que només assenteix
amb el cap.
Demà l’assentiment pot afectar-te a tu.Cuida’t d’aquells que només volen viure
la seua vida en pau.
No reparen en mitjans.
Claes Andersson
de «Companys d’habitació»(Trad. M. Granell & F.J. Uriz)
