Al teu món
puja la lluna
que jo veig.
És lluny.
I un altre.
I no hi és.
Al meu món
puja la lluna
que tu veus.
És lluny.
I un altre.
I no hi és.
A la lluna,
en dos móns,
en puja un.
No és nostra.
No és una altra.
I sempre hi és.
No és lluny.
Toca-la.
És ben a frec.
Escoltar
«Gira-sols mirant la lluna», de Miquel Abras
Tant de bo la lluna fos ben a frec!
Segueix el riu de llum i, quan arribes a l’horitzó, salta!