No time for love. No country for old men. No time for sex. No time. No, no, no! No hi ha temps per al sexe. Xisclons que som. El temps de l‘amor i el temps de l‘odi són temps extremadament religiosos. Cadascú té un concepte ben propi de l‘amor i de l‘odi, tangents com són, al capdavall, en l‘amor propi. Però el sexe és el sexe. Una carícia és una carícia. Un arrap és un arrap. Un acte. l‘amor i l‘odi van plens a vessar de paraules, però no de fets, d‘actes. El sexe és una cosa que es fa sense parlar-ne massa. No time for love? Ara? No hi ha temps per a reduir més ètica a etiquetes. No time for sex. Aquesta és la qüestió. Deixar les armes és un fet. És així només com la pau també és un fet. La resta, com se sol dir, és literatura…
