COSES
d‘aquest estiu no en vull recordar més
que la mirada de complicitat
d‘una veïna que prenia el sol
ben nua i va somriure complaguda
quan va adonar-se que la contemplava,
i aquell instant fugaç, irrepetible,
de quietud total, que el món restà
desert de si mateix i era un cristall
transparent i compacte altra vegada.
Tota altra cosa no serà l‘estiu,
aquest estiu, vull dir, i si algú em parla
d‘aquelles mil foteses inefables
que componen els dies i les nits,
diré tranquil.lament: No me‘n recordo.
Miquel Martí i Pol
(del Quadern de vacances)