I no som llum, nosaltres.
Però som en la llum
Antoni FERRER
Lux aeterna, «Analogia» (III, 3), 2021
A Antoni Ferrer,
sit tibi terra levis
Llum esmolada
que al vent ajudes
i encara files, fulla
entre les fulles,
una última esperança,
no talles, no talles
i tornen a morir
les papallones, d’una
en una cauen totes
les ombres, acotxen
la rabassa, or entre clarianes
ensementen,
dol
encès, per tu,
de tots els arbres.
Posta, JP, 2022
