Mira que els castellonencs hem viscut tranquils i en pau durant set mesos, en obres, sí, però feliçment abandonats de la mà de Deú, en concret des que enviaren a pastar fang a eixe moniato de bisbe de Reig Pla, un fidelíssim servidor de l‘altíssim, de Roma i del Movimiento, trinitat santísisma que en estes comarques nostres són encara la mateixa i única cosa. Però la bona vida s‘acaba i ara toca sacrifici; la gent de la Plana potser haurem de tornar a patir les ninotades del nacionalcatolicisme amb un altre enviat de Roma. A Sa Il·lustríssima Senyoria li diuen Casimiro, com el ninot de la tele, i ve de més enllà de la fonda Messeta, imagine que parlant un finíssimo samorano de socarrel i exhibint, com diu la premsa, la seua fervorosa humilitat cristiana. Per cert, l‘exhibició fervorosa d‘humilitat no deixa de ser pur exhibicionisme… En fi, un altre viciós. m‘ha fet una gràcia divina això de què un altre ninot, l‘alcalde de Sogorb, li entregara «un pectoral». Pectoral? Un bisbe in pectore. Això deu ser tot un símbol: l‘alcalde, poder polític, reinstitueix així la mamelleta de la qual xuplarà l‘església. Mamelleta de monja. Solemne missa pontifical i ciris tibants. Quina llet més dolça, Maria! En definitiva, a mamar i a repartir hòsties.
