«Vientos de salmos…»
León FELIPE
Car l’exemple és allò que val
i has de ser exemplar en tot,
exemplar en tots els moments,
t’has d’anar oblidant de tu,
has de ser cadascun dels teus
i fer teua la seua pena
i fer teua la seua fúria,
i així seràs íntegrament,
als ulls de Déu i als ulls dels hòmens,
i seràs poble per a sempre.
Pena unànime, fúria unànime,
així varen nàixer els salms.
El temps que ve és un temps de salms,
solament perduren els salms
creuant els segles i els països.
Únicament el salm perdura,
i tocaràs mare en el salm.
Contra el dol, contra la injustícia,
contra la brutedad i la tristesa,
i contra la incivilitat,
agafa el salm i entona el salm,
car aquest és temps de salm.
No hi ha millor arma que el salm:
enderroca els murs i els enlaira,
desfà les ciutats i les fa,
i l’esperança està en el salm.
(Propietats de la pena, V, «Llibre de Meravelles», Manuscrits de Burjassot-1)
6 respostes a «Car l’exemple és allò que val»
M’encanta, aquest poema. Molt adequat, a més, al nom del teu blog.
Molt bona tria!
(però l’esperança no està per cap lloc)
sembla mentida com canvien els poemes en veure’ls dispersos per la xarxa, gràcies, un exemple excel·lent :)
Novesflors, de fet és el poema que inspirà el títol del blog.
Comtessa, en els salms sí, sempre. En el «salmó» està clar que no. Guarda sempre l’esperança de tornar a tastar llobarros al forn. :-)
Clidice, s’assemblen al vi, agafen cos al cor de qui els llegeix.
Ho he suposat tot i que no m’he atrevit a preguntar-t’ho directament. :)
«No hi ha millor arma que el salm:
enderroca els murs i els enlaira»
Bona Festa Estellés!