Llar

cara a la llar fas un poc de música
JOSEP CARNER

Ja són rogencs els grèvols, les baies
al bec de la merla, les fulles baixes
dels esbarzers, i se senten xerracs
bosc endins, llunyans com grinyols
d’albes tancant-se, encenalls darrers
per acollir com un nadó l’hivern.

Més roent encara, al palmell de la mà,
d’aquell color vi reserva regust fondo
dels teus llavis, aquesta fulla assecada
i premsada fa anys i panys entre versos
cal·ligrafiats d’una llibreta inacabada.

Cega, l’ànima fa llar en ulls invisibles.

MILLOR ANY 2021
Boix grèvol de la fageda d’en Jordà (La Garrotxa)

Solstici

Cireretes d’arboç del castell de Taradell, Osona

El solstici des del que mires, vol
darrer de roselles, espill postrem
de fulles al llit ambrat del gorg,
no ens tanca els ulls encara, per tu
penja calm, al cerç gronxa cireres
de la més lenta oreneta a venir.

Les rels des d’on et cova, rabassa
d’arborades papallones, ancorat
país d’un mar sense recer, s’enfilen
pels teus peus sense adonar-te’n,
com venes d’una sang més fonda
t’aferren des d’on sures a qui ets.

 

Lectores i lectors, bones festes!

Ýdalir

bones-festes-2016-jp

 

Ýdalir heita
þar er Ullr hefir
sér of görva sali.

Grímnismál / Edda poètica
bones-festes-2016-jp
Bones festes.

Ni ales ni aletes. Ni cel ni mar.
Tots els blaus foren d’ensopegar.

A les palpentes fonedís, poues
verds del gris en la fosca dels trulls.

Tots els blaus del mirall foren ulls.
Ni mar ni cel. Ni ales ni aletes.

Dempeus en pau? Full en blanc. Recer.
A cor què vols, l’arrel. Mans quietes.