Deixeu-me dissentir. Correré el risc de ser, als ulls de la tribu, insolidari. Perquè ens roben, ens censuren, ens emmordassen, ens acacen i, per si això fora poc, ens multen. I ara, damunt, hem de pagar? No, home, no! Ja n’hi ha prou. Ho sent molt, de veritat, però per ací no passe. No anem els negres a cofinançar l’apartheid. Ni un cèntim!
«L’arma més poderosa en mans de l’opressor és la ment dels oprimits» [Steve Biko]
Alternatives? No pagar cap multa. Actuar. Rebel·lar-se.
Però la frase també podria ser aplicada a la teua ment.
Exacte!
No dic jo que no. Per descomptat que la meua ment forma part, també, del conflicte. La pregunta és si som capaços d’assumir-lo en tota la seua dimensió, emprendre accions o ens limitem a pagar multes i seguim dormint a l’intempèrie.
Hi ha coses que en campanya, electoral o cívica, “no es poden dir” i em sembla que l’audiència del teu blog començarà a baixar. Ara, jo pense com tu.
El primer que em ve al cap és, com a tu, que pagar és aplegar-se a la no-raó. Volem ser revolucionaris i acabem pagant, no ho acabo d’entendre massa.
Conceptualment tens raó. Ni un cèntim. D’acord. El problema és d’índole pràctica amb un possible embargament pel mig, que ací tonteries ni una. Dit això, no crec que el blog vaja a sofrir cap minva de seguidors. Ni de conya.
A mi també em sembla vergonyós, indignant i tot el que hi vulguem dir, el cas que pateix ACPV. El problema rau en què es produeix enmig d’una “pressumpta democràcia” i no en una dictadura real. Però tant fa. Ens falta hàbit democràtic i no crec que aquesta siga la millor de les democràcies i llibertats possibles. És una passa més en el procés de genocidi lingüísticocultural que patim els valencians i les valencianes des de fa més de tres-cents anys. I el PSOE no ho arreglarà perquè no vol, no li convé i no en té ganes. Qui ha aturat en sec la Iniciativa Legislativa Popular? La Ma Teresa Fernández de la Vega, tot escudant-se en una pretesa xifra econòmica desorbitada. Per això, com diu Al Tall: “Quan el foc refresque l’aigua i el cel la faça bullir, per curar el mal d’Almansa, ens vindrà res de Madrid”. A mi també em fot molt que ara hàgem de pagar. Però és que no ens podem deixar perdre l’OCCC i tot el que representa. I no només això.
Per cert, tampoc no crec que el teu blog haja de patir una minva d’atenció per això que publiques.
Salutacions i disculpa’m un discurs tan llarg
Irene, ja he dit que correré el risc. Si els lectors estigueren sempre d’acord amb això que escric, malament rai. I s’hi pot dir tot, ací. Això sí, amb respecte. Una altra cosa és no voler-ho llegir o escoltar, cosa ràpidament solucionable.
Clidice, sobre aquest tema tinc una hipòtesi, que és del present, però l’escrit ha de ser en el futur.
Xavier, no pose en dubte que, per l’actual ACPV, resulte molt més “pràctic” pagar 800.000 euros que deixar de pagar-los i practicar la desobediència civil/judicial. Els béns immobles són els béns immobles i la por és la por. Potser li demane massa, sí. Qui vulga ser “pràctic”, que ho siga, tampoc no vull crear cap malentès: sóc conscient que aquesta practicitat representa un esforç enorme per a la gent d’ACPV. Servidor només ha intentat veure la jugada fosca i encendre un misto en la cova, perquè s’ha parlat molt dels possibles embargaments i molt poc d’alternatives. No sóc l’únic que pensava “ni un cèntim” el dia de la mani a València.
Salut.
Francesc, si l’OCCC està “en perill”, em sembla bé que ajude econòmicament qui puga i vulga. Tard o d’hora, però, haurem de fer alguna cosa més que pagar i pagar. Que els pagadors siguem sempre els mateixos augmenta la decepció i la desafecció.