Ha estat més operatiu, almenys aquesta vegada, amputar l’efígie i furtar-ne el material que no segrestar-lo i cobrar-ne el rescat. A més, probablement, del coure, avui dia en trauran més. Qui? «La cabeza se ha salvado», ha dit l’escultor, perquè estava «en un taller diferente». La policia podria fer la pregunta dels 300.000 euros: si els lladres «sabían a lo que iban» i el cap rodola millor, no era molt més fàcil endur-se la testa que els braços? Tot seguit, l’asseguradora podria brandar la clàusula que s’escau: senyor artista, el cap costa molt més d’afaiçonar, així que pels braços li hem de pagar menys. Hàbil, aquest artista sempre ha estat doblement artista (artista en l’erecció d’estàtues i artista en màrqueting de vora séquia), al punt que servidor no sabria dir qui en sap més, de nadar i guardar la roba, si l’artista o l’oligarca providencial, expert com és en la lucrativa parcel·lació de béns. El cas és que els valencians pagarem 300.000 euros a l’empresa privada, mitjancera i gestora de l’aeroport Aerocas, pels 24 metres d’altura i 18 metres de diàmetre de coure. I nosaltres els valencians, sense assegurança pels danys de faraons corruptes, no podrem nadar i guardar la roba: els pagarem sencerets. Els jutjats no han estat ben vigilats per dins, però, alerta, ara tampoc per fora.
És clar que no té res a veure, però aprofite per recomanar-vos el llibre Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building, de Joan Pla, que presentarà a la llibreria Babel de Castelló el vespre del dimecres 18 de maig.
TRES MANS!?!?!?!?!? ai mare que us manen els lagartos de uve :(
És tan, tan, tan … tan, que cosa dir res que no siga una barbaritat, perquè imagine que això és de bo de veres no? I després diuen que Dalí era surrealista i de Figueres, pa mi que va néixer a l’Horta.
Us acompanyo en el sentiment, no cal dir.
Els meus respectes a Dalí, que era d’on era de ser. Açò no és surrealisme; és pura coentor, coentor que no arriba a falla ni a gaiata, coentor de coure, de la que cou de collons… i fa vergonya.