Fa tanta calor que em resulta massa car continuar endollat. A la ja de per si abusiva factura de l’electricitat hi he d’afegir el consum d’aire condicionat. Sense ell, tindria desfici només de començar aquest apunt. Escriure un blog és més que penjar-hi escrits. Cal documentar-se i, en el meu cas, també estar atent als blogs i altres mitjans de comunicació de les rodalies virtuals, que no sempre són geogràfiques, no caldria dir-ho. Tot això és temps (i diners) davant de la pantalla. Així que ja ha arribat l’altre temps, l’estació que convida a canviar el blog per la llibreta i el ratolí pel llapis. Platja o muntanya, un quadernet és molt més sofrit que qualsevol pantalleta. L’arena i la pols s’espolsen fàcilment. L’aigua, de riu, de mar o de suor, que ràpidament s’asseca en el paper, podria fer malbé qualsevol dispositiu digital. Abans que això, en qualsevol cas, hi ha la meua experiència, que em diu que cap llibre de poemes l’he pogut materialitzar sense una llibreta. Bon estiu i bons llibres per a tots els lectors del Salms.
Bon estiu :)
Bon estiu! I a vore si ens arriba prompte un nou llibre de poemes.
Eiii, Josep, bon estiu,bones vacances, bons poemes, i millor futur.
Ens veiem al setembre i xerrarem del qué siga.
Bon estiu.
Josep, que agafes la llibreta i que parles d’un llibre de poemes és una molt, molt bona notícia. pagarà la pena esperar.
Una abraçada.
Trobaré a faltar el teu post de cada dia. Però entenc el que dius. a mi em passa just al contrari, la llibreta i el llapis és per al tren, per a cada dia.
Bon estiu! Escriu i refresca’ns!
Bon estiu ;)