Capricis
Interior d’hivern.
Fa boira. Rera els vidres, la llum
té les ales netes.
En un pitxer tinc violetes
sense perfum.
La soledat és plena de ferides
del meu rellotge, que té les sagetes
adormides.
Al cendrer, un cigarret es consum
i es torna com l’ardència dels poetes,
una mica de cendra i una mica de fum.Màrius Torres (1933)
* El Centenari.
«…l’ardència dels poetes, | una mica de cendra una mica de fum».
Potser no és dels poemes més coneguts de MT, però té unes imatges sensacionals: la llum amb ales netes, les violetes sense perfum, les sagetes adormides del rellotge… Gràcies per afegir-te a l’homenatge!
Sí, sembla que aquest és poc conegut. Com aquest, en pots llegir molts més, mecanoscrits pel poeta, als arxius de l’«Aula Màrius Torres». Salutacions.
Bonic poema!
“i es torna com l´ardència dels poetes,
una mica de cendra i una mica de fum.”