Centenari Màrius Torres

Capricis

Interior d’hivern.
Fa boira. Rera els vidres, la llum
té les ales netes.
En un pitxer tinc violetes
sense perfum.
La soledat és plena de ferides
del meu rellotge, que té les sagetes
adormides.
Al cendrer, un cigarret es consum
i es torna com l’ardència dels poetes,
una mica de cendra i una mica de fum.

Màrius Torres (1933)

El Centenari.

3 comentaris a “Centenari Màrius Torres”

  1. «…l’ardència dels poetes, | una mica de cendra una mica de fum».

    Potser no és dels poemes més coneguts de MT, però té unes imatges sensacionals: la llum amb ales netes, les violetes sense perfum, les sagetes adormides del rellotge… Gràcies per afegir-te a l’homenatge!

  2. Bonic poema!
    “i es torna com l´ardència dels poetes,
    una mica de cendra i una mica de fum.”

Els comentaris estan tancats.