Skip to main content
Poesia de J. P.

Haiku obscè en temps de prunes

Per Dimarts, 6 juliol, 2010octubre 3rd, 20143 Comments

Ombra del que fou,
també hi jaurà el captaire:
doble mortalla.

En agraïment al convit de Mompó.

3 Comments

  • novesflors ha dit:

    Sembla que han plogut bancs per tots els blogs. :) D’ací uns dies participaré jo també, que si anem tots de colp s’inundarà la blogosfera.
    Un bon haiku, i formalment perfecte.

  • Helena Bonals ha dit:

    M’agrada molt, és molt profund.

  • josep ha dit:

    Novesflors, l’oxíton del primer vers (“fou”) trenca la mètrica de 5-7-5, però crec que fa bon joc. Espere el teu :-)

    Gràcies, Helena. Un banc buit, com expectant, i una ombra que gairebé interroga. Mompó ens ha regalat un bon estímul per a imaginar més enllà de la imatge. En el meu cas, per a preguntar-me de quina fusta estem fets, de quina venim o en quina ens convertim. Pols o serradura?