La missa i l’orgasme serà el dia 16. Santa Reforma Laboral. Soterrament de la vergonya i orgasme del capital. L’ultimàtum és del venut. Talante. Estava cantat. «El mercat necessita senyals de calma i confiança», ha dit el falsiós. El mercat santíssim, eixe tòtem. No tinc ronquera de profeta, però jo ho vaig cantar fa un any, sense gemecs ni sospirs. Un rèquiem per a milions de braços mutilats. El 12 de juny de 2010 pronosticava que, després de les europees, començaria a engreixar-se la màquina retroliberal del PP i la juxtaliberal del PsoE, que duria treballadors i aturats a estampar-se contra una nova reforma laboral. Del «reforma sí, però…» a l’amenaça pura i dura, hissable, erèctil: per decret. Talante. Santa Reforma i acomiadament abaratit per a tothom: 33 dies per any treballat. Motoserra. Orgasme de lladres i mentiders. I ara, una vaga general? Una? Estiu calentet? Amb la calor que fa, per uns graus de més no notarem la diferència. I després què? La callada sindical i l’escorxador restaurat. Ruleta nova i al casino. Hagan juego señores…
Escoltar
«Salve», de La Polla Records
«Realmente tíos, nunca he visto
religión que pretenda tanto
salvarnos a hostias»
és ben bé allò de: amb amics així, qui vol enemics?
No tant, no tant, que ara se’n diu amistat a tot. Serà per allò de la fraternité, que juntament amb la liberté i l’égalité, conformen segurament el primer eslògan publicitari global de la història de la burgesia. Proclama’l i veuràs quin gust: melts in your mouth, not in your hands… I quins marges té la fraternité? La fam, o la hipoteca, dels treballadors sempre és marge. Pengen dels ous. De tots els ous. Allò que més desemmascara la bèstia és que el Govern, a l’hora de mamprendre les tisorades a les ordres del mercat, ha passat totalment de les intencions de vot. Por ejpanya! Aquest govern, amenaçat o venut, o les dues coses alhora, simplement ha aplicat l’eslògan que ara toca: Just Do It. I tots a córrer.
i ara ve quan el treballador vota el PP no? que és una d’aquelles coses que et fan pensar en quines substàncies al·lucinògenes duia el pa amb tomàquet de l’esmorzar.
L’has clavat. El carajillu era de crack.