Concentració a la plaça Maria Agustina de Castelló, 31 de maig de 2010.
«Todo sugiere que el Ejército israelí, a falta de datos fiables sobre lo ocurrido, ha actuado una vez más con absoluta desproporción», amolla avui l’editorial socioliberal. «Todo sugiere». La mort és altament evocadora, clar… I si no pots defensar-los, emmascara’ls. ¿No té ni un pèl de vergonya el diari El País d’usar l’edulcorant «atropello» per a definir la matança de cooperants i activistes a mans dels militars israelians? Un «atropello» és un «agravio», segons la RAE, és a dir, una ofensa o humiliació. De què serveixen els llibres d’estil i els màsters per a escriure amb propietat i rigor? Són fiables? O és que file jo massa prim? Deixeu-me dubtar que, per a El País, poguera ser un simple «atropello» d’ETA l’assassinat d’«una docena de personas». Senyor editorialista, pose’m una dotzena de magdalenes i una quarta de sangueta. La premsa va plena d’«atropellos» a la intel·ligència com aquest. Avui podeu trobar, per exemple, sacs de notícies sobre la matança, però totes acompanyades del famós vídeo –Vilaweb bé el posa en quarantena– que Israel ha fet arribar veloç com una bala a totes les redaccions del món. Amb el vídeo els criminals exigeixen, pistola en mà, la immediata absolució, sota la consigna nazi habitual: «hem atacat en defensa pròpia». Els assassins no han tingut cap baixa. Todo sugiere…
Escoltar
«Sag mir, wo die Blumen sind», per Marlene Dietrich
em fa molta angúnia aquest assumpte perquè podem constatar com n’estem de manipulats i de quines diverses formes mesurem la violència al món. M’he promés no pronunciar-me atés el dubte que m’atenalla davant la hipocresia que mostrem tots plegats. Uns són danys col·laterals, d’altres unes víctimes més del terrorisme endèmic de “cals moros”, d’altres màrtirs, d’altres … i ens encenem per unes coses i no pas per unes altres i em pregunto: per què?
Jo no veig cap altra hipocresia que la d’Israel, la Unió Europea i els Estats Units. No patisques que ara ho apanyarà Obama…