Skip to main content

Potser lluita contra allò que li han dit que podria arribar a ser, que haurà de ser o que, inevitablement, serà. Arrossega tot això com un caragol amb la casa sempre en obres. Ningú pot endevinar encara que també lluita contra allò que ja és, que creu ser i, fins i tot, incomprensiblement, contra allò que li agradaria ser. L’acusen de ballar massa la trompa, de no saber calcular la hipotenusa, de trencar plats, d’admirar espases i pistoles, de fer-se el desentès. No coneix encara la lluita com a seqüela dels assenyadíssims devots de la Voluntat. I qui diu lluita diu cant. Tot i així, comença a sentir-ne un ritme estrany i a desxifrar-ne una lleu melodia. Ha col·locat, ajudat pel seu cosí, tots els coets relligats per la metxa en grups de dos, de tres, de quatre, de cinc, i així successivament, fins a completar una darrera garba de quinze coets. Ha apamat els espais, ha mesurat els temps i ha previst les accions, conscient de com esclatarà el tro de la por al cervellet dels infames. El fill de l’alcalde i la seua colla l’acaçaran minuts després per tots els carrers de Castelló. Corre!

Escoltar
«Montlleó river», de Tom Bombadil