Telediario 2, anit: «…i una semana después nos ha llegado este video que van a ver del momento del terremoto, precisamente en un orfanato». Canvia de canaaaal! És necessari? Cal més fetge i sang? Quin valor informatiu, d’actualitat, humà o revindicatiu té aquesta nova exhibició pixelada de la tragèdia? Ho fa la televisió pública estatal, apublicitària i sovint la més púdica de l’Estat en casos d’accessible i consumible morbositat. De poc trellat trobe les tres justificacions usables: 1) Les seqüències han pegat la volta al món («si tots els mitjans les donen, nosaltres també»); 2) Les van agafar uns voluntaris («si uns cooperants les poden enregistrar, nosaltres també les podem mostrar»). 3) Remouen consciències («l’impacte hi involucrarà més els ciutadans»). No s’hi veuen vísceres, cert, però els desmais de les criatures i els crits que s’hi ouen són més sanguinolents encara. Cap de les raons atenen a la veritable situació dramàtica de la rabiosa actualitat: l’estretíssim coll d’ampolla que han de travessar les ajudes internacionals, quan no l’ineficaç llançament aeri de queviures. Tot i això, la cobertura comunicativa de la catàstrofe, pel que fa a governs i mass media, em sembla tan caòtica i descoordinada que no sé si és pitjor aquest zoom sobre el budellam o escoltar, des de Port-au-Prince i en viu, un periodista queixant-se de no poder dutxar-se! Ja sé que el treball del missatger és gairebé sagrat en el lloc de la catàstrofe, però no estaria de més tenir present que la seua magnitud fa que resulte impossible el muntatge d’una pel·lícula. D’això, sembla que tampoc ara se n’han volgut assabentar els propietaris dels mitjans. Per cert, el voluntari que sostenia la càmera, mentre els xiquets es desmaiaven enmig de la solsida, és Rick Hursh, a Norwood man. «Tot el temps que el nostre equip va estar allà, Déu era amb nosaltres i ens va protegir. Déu té un pla i Haití es recuperarà», va dir el seu fill, segurament perquè els amos de la càmeres sovint coneixen els plans divins.
Haití, pel·lícula impossible
Entrades relacionades
Tirant de l’haca: Estats, pirates i botins
Tirant de l’haca: Estats, pirates i botins
Josep PorcarDivendres, 7 gener, 2011
cada vegada més, quan passen aquestes coses, vénen ganes de desconnectar tots els aparells elèctrics de casa i evitar veure tanta i tanta pornografia. No n’hi ha prou amb el que estan passant, que pretenen amb aquesta exhibició sense objectius?
Entre altres coses, vendre la història i guanyar diners, perquè dubte molt que aquesta homologada pornografia puga sensibilitzar-nos. Ben al contrari.
El que segur mai explicaran a les notícies és l’origen de la dissort d’Haití.
Colom va escriure dels seus nadius: “son adecuados para ser mandados i obligados a trabajar”… I al cap de seixanta anys ja els havien exterminat a tots.