Pla S: Pla de Foment del Suïcidi

Reportatge de cartró pedra: «La generación ‘peter pan’ está hipotecada». Una vegada més, la culpa de tot, també de la crisi, és de la Generació X, dels qui vam nàixer amb el Baby Boom. Kidults, JASP, peterpans, mileuristes, adultescents… En fi, els egoistes i conformistes de sempre. Són les etiquetes i el P.V.P. mediàtic que ens col·loquen cada volta que a l’intrèpid i rigorós periodista de Societat li manen que n’ha de parlar, és a dir, que ha d’inventar alguna cosa per a les planes dominicals o bé tirar de nevera. Vaig, però, a la molla del cas. Cal molt poca vergonya, o ser ben curtet i/o  fluixet, per sostenir que la causa del nostre atur de cada dia és dels nascuts als setanta, simplement perquè «en són massa». De puta mare! No ho puc qualificar d’una altra manera. Res d’abusos financers i empresarials: els responsables de la recessió són els hipotecats peterpans, uns idiotes que se n’han anat gairebé tots a l’atur, engreixen la morositat  i han emmerdat el meravellós mercat dels santíssims apòstols Díaz Ferrán, Mafo i Trichet, el seu paradís capitalista. Uns delinqüents! Tasteu quin caldo: «El problema de los treintañeros arranca -y nunca mejor dicho- de su pecado original: su propio tamaño generacional. No es que nacieran muchos: nacieron demasiados. La tasa de fecundidad alcanzó los 2,8 hijos por mujer fértil. Este estigma les ha marcado desde entonces: masificaron las aulas de las escuelas, después las del instituto, las de la Universidad y, una vez con el título debajo del brazo, las colas de demanda de empleo y las oficinas del paro». Pecats! Estigmes! Ho massifiquem tot, som una plaga, y asín están hundiendo las espanyas… Als 18 anys ens van dir que érem uns drogadictes; poc després, que erem uns conformistes; i ara, ben entrats els 30, ens diuen que en sobrem molts, que en som massa i que no hi ha treball per tots. Bon moment per a recordar de nou la cançó de Quico Pi de la Serra: «Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol». Paraules d’un profesor de Marketing Social de l’escola de negocis Esade, és a dir, d’un Sociòleg Pare, saturnal: «Para sus padres el éxito y progreso profesional representaban una meta; en cambio, los treintañeros tienen otra escala de valores y dan mayor importancia a otra serie de elementos como el ocio y a colmar sus emociones». Per adobar-ho bé, el saberut d’Esade hauria d’afegir: Quina morralla! Està clar, doncs, que la única solució per a aquest Ramat de Jutges de la Sociologia Contemporània és un extermini sel·lectiu de la Generació X (salvaran només la princesa), perquè torne així a funcionar tot, definitivament, com Déu mana. Més fàcil encara: promocioneu el suïcidi… Que l’Estat plante per tot arreu cartells del nou Plan S i que l’obra pública s’hi destine a la construcció de cementeris. Un negoci rodó per als sociòlegs sociòpates i per als apòstols Díaz Ferran, Mafo i Trichet.

Escoltar
Black Box Recorder | Lletra