Ja vaig avisar hui fa dos setmanes que el Govern central havia començat a sondejar mediàticament l’estat d’opinió al voltant d’una nova reforma laboral. La passada setmana, amb la fabulosa ajuda de Montilla i el recolzament de Carod, el govern de Zapatero tornà a marcar l’agenda dels mitjans de comunicació amb l’habitual escenificació del «reforma sí, però…». El president Montilla tirà la pedra i la ministra Salgado amagà la mà, esquiva, escenificant el paperot de la vacil·lació inhibitòria: «reforma sí, però no abaratiment de l’acomiadament». La jugada és rodona: els quatre milions d’aturats són ara el nou mercat explotable, i la patronal en vol traure treballadors molt més dòcils, molt més submisos i, sobretot, més barats i acomiadables. Ja veure-ho com, en passar les eleccions, s’engreixa espectacularment la màquina retroliberal del PSOE. Recorde-m’ho, és el mateix PSOE que deia que la crisi no l’anaven a pagar els treballadors «de cap de les maneres», com afirmà Corbacho. Una nova reforma laboral convertirà el següent vídeo de campanya en un document clau de la història de la hipocresia, sinó es que ja ho és… Podeu esmentar vosaltres alguna acció concreta i efectiva del Govern central contra la impunitat d’aquestos capitalistes lladres amb què ara el PSOE fa demagògia electoral?
Per cert, parlant d’impunitat, quina solemne infàmia aquest titular acròbata i impersonal del local Periódico Mediterráneo: «La crisis cierra en un año casi 2.200 empresas en Castellón». Qui és la crisi? Jo t’ho diré, Maribel: la crisi no és ningú, i les empreses només les poden tancar els jutges, i a petició dels empresaris. Ara els jutges es queixen del col·lapse. Naturalment: això els passa després d’haver admès a tràmit tants concursos de creditors. Les autoritats laborals no són agents socials innocus en l’actual situació de crisi. Un dia en parlaré. Si hagueren fet millor la seua feina, els menjadors socials tampoc s’haurien col·lapsat.
