Allunya’t sempre de l’estol de llops
amb ulls de xai, ensinistrats per mans
plenes de sang i amb el cervell ferrat
pel servilisme avar: rèptils cobejosos,
llepaculs rapinyaires, voltors covards,
hienes ronyoses, morralla rapaç,
puces envejoses, nans morals.
Fuig dels corrals. Descobreix el mar.
Ara mateix, sóc testimoni d’una injustícia tan gran, que m’agradaria penjar damunt de tota jo aquell llençol immens i blanc on deia que és molt difícil creure en l’ésser humà.
No em puc allunyar dels llops amb ulls de xai… Estic tan lluny del mar.
Aleshores n’ets testimoni i víctima. Cal resistència, perquè els llops amb ulls de xai aviat aniran a l’escorxador. Carn de canó a les trinxeres del Capital. La veritable amenaça són alguns ensinistradors, els titellaires, que de cap manera acceptaran que ja no poden passejar-se alegrement pel Corte Inglés. De moment, no bramen ni UGT ni CCOO. Com potser diria Carles: esperen l’ordre dels pijos.
Gràcies.