Ni tan sols ocupem la vida.
Ni en propietat ni en usdefruit.
Ens la segresten en nàixer
i comencem així a morir
en una persistent i brutal síndrome
d’Estocolm on hem sigut convençuts
de la necessitat d’acceptar impunement
la sistemàtica explotació de la nostra vida
per mantenir intactes les constants vitals
de la mentida, de la misèria i de la por.
I jo crec en l’amor.