Siguem optimistes. Al País Valencià, el PP ha fracassat en aquestes eleccions. No ho dic només retòricament. Potser no ha fracassat més que l‘atarantadíssim PSPV, però ha fracassat. Felicitats pel fracàs. Ha fracassat perquè, amb la tendríssima oposició que se li ha fet i la gran facilitat amb què ha pogut —i sobretot li han deixat— tapar i espolsar-se els casos de corrupció i les responsabilitats en la matança al metro de València, el partit de Paco i Rita hauria d‘haver tret, si més no, el 80% de les votacions totals. I sort per a la resta de partits, sobretot per al socialisme valencià, que encara hi ha gent, poca gent, molt poca, que vota amb un cert sentit ideològic i no (com fan molts votants de la dreta), per tradició, quan no per mania o per collons. Als socialistes, de la catàstrofe pràcticament no els ha salvat ni la ideologia. Socialistes d‘el Corte Inglés.
Sobre els resultats de la dreta, una cosa més: si els Populars encara no havien fet autocrítica de la seua gestió anterior (ja sabeu, ells foren, són i seran sempre perfectes), tampoc no van a fer-se-la ara. De fet, tampoc ningú no hauria ja d‘esperar-ne cap: els valencians els han ratificat. Carta blanca, doncs. L’esparveret cendrós ja ha dit que se sent absolt pel judici popular de diumenge passat. Així és: popular del tot. Però solament serà democràtic si els tribunals ho dictaminen, no? En fi. Quant a l‘autocrítica de la resta de partits potser serà terrorífica en alguns casos i el mea culpa podría durar tota la legislatura. No hi ha temps per a tant i la desesperació hauria de mutar, des d‘ara ja, en una nova energia. Fàcil de dir.
d‘altra banda, és una llàstima que alguns blogs tanquen després de la “derrota”… Des d‘ací voldria animar-los a reobrir la paradeta. La commoció del PSPV és del PSPV i, val, és evident que el Compromís pel Canvi exigirà, al capdavall, un canvi contundent en el compromís dels novençans. Tot i això, el Bloc i ERPV han crescut, poc, certament, però es confirma que van a més i que es consolida una base important amb la qual treballar. No crec que hagen tocat sostre. A més, per últim, caldria fer una reflexió més o menys sentimental: podríem estar molt més contents (alguns) si revertírem els resultats amb una victòria del PSPV per majoria absoluta? Ai! Podríem mirar-ho d‘aquesta altra manera: el PP està molt confiat i el PSOE, molt afonat. És hora, doncs, de treballar de valent.
