Felipe González pensa que l‘espanyassa viu un debat polític prebèl·lic. Va del tot errat quan ho defineix com a “debat polític”. Que siga “prebèl·lic” no es cap novetat; ho és gairebé sempre. l‘espanyassa prebèl·lica, la política del terror, és el telediario de cada dia. El nodo. La tisorada a les emissions de l‘única televisió que dignifica, amb garanties, la nostra llengua és també prebèl·lica. La Generalitat Valenciana ha amenaçat amb l‘assalt legal als repetidors i l‘ús de pals de golf contra el insurgents. Aquestes coses demostren que mai no vam eixir de la transició, de la predemocràcia, que ací sempre ha sigut, ja dic, prebèl·lica. És lògic, doncs, que les eleccions valencianes siguen també, i especialment, prebèl·liques. Els jutges espanyols també estan en preguerra, repartint-se les cadiretes; no m‘estranyaria gens, doncs, que certs jutges practicaren un col·laboracionisme predemocràtic en la tisorada a TV3, sabedors com són del lloc preferent que la llibertat d‘expressió i el dret a la informació haurien d‘ocupar en qualsevol constitució moderna, una cosa que, evidentment, no tenim.
Aquesta setmana ens la tallen, diuen. l‘amenaça és prebèl·lica però l‘execució seria la guerra.
