Se‘ns bombardeja dia sí, dia també, amb les notícies dels huracans iankis. Ara és Rita, i no la cantaora. I he recordat que el filòsof Auguste Comte explicava que la humanitat en general i cada individu en particular travessen al llarg de la seua existència tres estadis diferents i progressius: el teològic, el metafísic i el positiu. En el seu «Curs de filosofia positiva», Comte va escriure:
«Estudiant el desenvolupament de la intel·ligència humana […] crec haver descobert una gran llei bàsica, a la qual es troba sotmesa la intel·ligència amb una necessitat impossible de variar […]: cadascuna de les nostres principals concepcions, cada branca dels nostres coneixements passa necessàriament per tres estadis teòrics diferents: l‘estadi teològic, o fictici; l‘estadi metafísic, o abstracte; l‘estadi científic, o positiu… d‘aquí procedeixen tres tipus de filosofies, o de sistemes conceptuals generals, sobre conjunt dels fenòmens; que s‘exclouen recíprocament. El primer és un punt de partida necessari per a la intel·ligència humana; el tercer és el seu estat fix i definitiu; el segon està destinat únicament a servir com a etapa de transició.»
Se suposa que hem superat els estadis teològic i metafísic, però l’ésser humà continua fent-se les grans preguntes a les quals no té manera de donar una resposta fundada: Quin sentit té la vida? Per què existeix el món? O per què tants huracans devasten el territori on va nàixer George Bush? No, no crec que em faça telepredicador als Estats Units…
